Cultura

opinió

L’orgue romàntic

Demà, dissabte, 15 d’agost, l’ Associació Catalana de l’Orgue ofereix a la catedral de Girona un concert del 40è cicle Els Orgues de Catalunya. Com els últims anys, el concert s’escau en la festa de l’Assumpció de Maria, patrona de la catedral. El concert aquest any va dedicat al romanticisme germànic, moviment cultural de la segona meitat del s. XIX, en què es contraposava la primacia dels sentiments davant de la força de la raó. La unificació política d’Alemanya el 1871 va anar acompanyada d’un molt notable creixement econòmic i polític, que situà el nou estat entre els més potents d’Europa, potència que arriba fins als nostres dies. La vida musical d’aquest nou estat on la música té un molt notable ús social, tant en la vida privada com en la pública, i tant en el culte protestant com en el catòlic, aquesta vida musical va veure incrementada la seva importància per un grup de compositors, que van viure intensament el moviment romàntic i que el van modelar a la seva manera. Aquest grup va tenir una importància cabdal dins la música culta del moment i va posar les bases de l’explosió de noves tendències i estils musicals aparegudes a l’inici del s. XX. Els profunds canvis socials i polítics de l’època van acompanyats de notables avenços científics i tècnics. En el cas de l’orgue, aquests avenços permeten la construcció d’un nou tipus d’instrument i, en conseqüència, d’un nou repertori amb noves exigències musicals i tècniques.

La primera obra del concert és la sonata pastoral de Josef Gabriel Rheinberger, gran organista i compositor prolífic, que va viure a la ciutat de Munic, on va destacar sobretot com a pedagog. Aquesta és una de les 20 sonates que va compondre per a orgue, en què l’autor combina les formes de la sonata clàssica amb una gran elaboració polifònica.

La segona obra és de Franz Liszt, compositor que es va interessar per l’orgue, instrument per al qual va escriure obres d’envergadura, però també petites peces com aquest Ave Maria. L’obra es basa en el motet Ave Maria de Jakob Arcadelt (segle XVI), reelaborat per Liszt amb el seu lirisme característic.

La tercera obra correspon a Johannes Brahms, autor que va compondre els oonze preludis de coral al final de la seva vida, colpit per la mort de la seva amiga Clara Schumann. A partir de corals ben coneguts, Brahms desenvolupa petites meditacions de caràcter intimista. Els títols i els textos dels corals fan referència al sentit de la vida i a la mort. El mateix Brahms moriria poc després, sense veure’ls publicats.

La darrera obra és de Max Reger compositor de personalitat complexa, que viu les transformacions musicals a cavall dels segles XIX i XX. Buscant un llenguatge innovador, Reger porta les relacions harmòniques al límit, creant un llenguatge inestable i canviant, i desdibuixant les formes tradicionals. A nivell tècnic explota totes les possibilitats dels grans orgues de la seva època. La Introducció, variacions i fuga sobre un tema original, opus 73, és una obra monumental (35 minuts aprox.) de contrastos dramàtics. Poques vegades s’ha interpretat a Catalunya.

L’intèrpret d’aquest important concert és Jordi Pajares (Barcelona, 1971), alumne d’orgue al Conservatori del Liceu amb el catedràtic Josep Maria Mas i Bonet. Posteriorment ha completat la seva formació amb M. Torrent, L. Lohman, O. Latry, J. Vaz i d’altres. Ha enregistrat diverses obres per a TV3 i Catalunya Música. Actualment compagina l’activitat concertística amb la docència.

El concert de demà, dissabte, començarà a les 8 del vespre. L’entrada és gratuïta, però s’ha de tenir en compte que l’aforament és limitat. Són d’aplicació les normes vigents amb motiu de la pandèmia actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Mirador

Viure com a Crist de Pasolini

Lluís Llort
Novel·lista

“Ens creiem una raça superior i fem fàstic”

Barcelona
Els Amics de les Arts
GRUP DE MÚSICA

“L’última capa d’una cançó la posa l’oient”

BARCELONA

L’ídol de Depp

sant Sebastià

De gires i rebaixes

BARCELONA
MÚSICA

El Liceu obre temporada al monestir de Montserrat

Arrenca un Sismògraf més íntim, però igual d’agosarat

OLOT
Mirador

Crit desesperant

Crítica
teatre

Ai, Lolita!