Patrimoni

Un Thyssen per a Catalunya

diàleg

El futur Museu Carmen Thyssen es vertebra entre la relació d’un nou cos amb el monestir

L’estudi Nieto Sobejano Arquitectes afronta el gran repte d’intervenir al monestir

Es treballa amb la previsió que les obres comencin a finals del 2021

És el projecte cultural més rellevant que té el país sobre la taula

El projecte Museu Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, una quimera plantejada ara ja fa més de vint anys, és en aquests moments la iniciativa cultural més rellevant que s’està impulsant al país. Aquest projecte es consolida, creix, es fa gran, amb la visió de l’actual alcalde, Carles Motas, i els seus diferents equips i socis. “És un projecte que va més enllà de la ciutat –explica Motas– perquè pensem que és realment un projecte de país, una oportunitat única. Més enllà de la col·lecció de pintura catalana, perquè serà un element de cultura clau amb tot el que comportarà.” I és en aquesta darrera etapa quan s’ha fet l’aposta clau: ubicar-lo definitivament al monestir.

Un pas endavant

El procés ha estat llarg. Ara es té l’espai, una idea per redactar el projecte de rehabilitació, però encara falta la implicació econòmica de la Generalitat i l’Estat. La de l’Ajuntament i la Diputació estaria garantida. Però alguna cosa ja ha canviat per a bé. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, durant la presentació de la maqueta, que es va fer ara fa unes setmanes, va dir públicament, de manera clara i sense embuts: “Aquest és un projecte de país.” Una declaració d’intencions rellevant perquè la Generalitat, si més no fins avui, havia mantingut una calculada equidistància. Ara i públicament es fa un pas endavant, segons valora l’alcalde, que explica que al febrer ja es tindrà el projecte executiu, i la previsió és que les obres comencin a finals del 2021.

Però, com es pot entendre aquest museu? Com es pot comprendre la seva realitat física, necessària per explotar l’art i l’activitat associada? Per respondre a aquesta pregunta cal posar sobre la taula la unió d’una realitat, de fet de dues: el monestir benedictí i un edifici de nova construcció –aquí de moment un futurible– que ha de donar prestigi i ajudar en aquest diàleg. Un espai, doncs, com a eina per anar més enllà d’un edifici a manera de contenidor.

La idea que va guanyar el concurs va ser la proposta de l’estudi d’arquitectura Nieto Sobejano, que redactarà el projecte bàsic i executiu de reforma. La seva proposta parteix de la voluntat de connectar els espais públics oberts de la plaça urbana amb els jardins del monestir i fomentar la relació entre arquitectura i paisatge. Estem davant d’un diàleg. Segons explica Enrique Sobejano, la traça figurada de l’inexistent claustre es “transforma simbòlicament en un jardí o hort elevat, sobre el qual es desenvolupa el nou cor del museu”. Un espai polivalent des del qual s’accedeix als espais de l’edifici històric, així com a l’espai natural exterior. “El projecte és l’expressió d’una arquitectura directa i clara que conviu amb una llarga i heterogènia història del monestir”, destaca Sobejano, que hi afegeix: “Estem davant d’una proposta atenta a l’escala del seu entorn i a les qualitats espacials del seu interior, conscient del paper de l’arquitectura contemporània en relació amb la ciutat, el paisatge i la història.” Aquesta ampliació del monestir, emplenant l’espai del claustre que no va existir, és de planta quadrada de 27 metres, miratge del claustre, mentre que l’estructura de la coberta, lliure de pilars intermedis, constitueix el suport formal d’aquest espai polivalent.

Una experiència

El recorregut vol ser a la pràctica una experiència. Per això es vol mantenir l’accés principal a través de la portalada original. Els visitants travessaran una sala voltada, que serà l’àmbit d’arribada, informació, venda d’entrades i guarda-roba amb taquilles. Una obertura al mur posterior permetrà sortir a un espai obert delimitat per una gelosia cap al carrer de l’Horta. Es fa de manera anàloga a certs museus, en què l’espai exterior i l’interior estableixen una continuïtat, com el Peggy Guggenheim de Venècia o el de la Fundació Maeght de Sant Pau, a la Provença.

Un gran espai que busca la flexibilitat

El visitant, un cop ja passat el control, podrà circular lliurement per dins el recinte, entrar al museu a través del claustre-ampliació. L’espai flexible resultant, de 5 m d’alçada lliure, permetrà diverses maneres expositives: pintura, escultura, performances i instal·lacions artístiques, o bé podrà servir com a espai per a esdeveniments i presentacions. La botiga se situarà al costat de l’entrada, mentre que les noves zones d’emmagatzematge i dipòsit seran al voltant, en semisoterrani i comunicades directament amb la zona de càrrega i descàrrega. Els espais interiors del monestir seran rehabilitats amb el màxim respecte a l’edifici original i a les característiques de les diferents èpoques.

“Els museus han de ser més espais públics”

Joan Trillas

Fuensanta Nieto, de l’estudi Nieto Sobejano Arquitectes, ens explica què els va motivar per aspirar a fer l’obra i sobre cap on han d’anar els museus.

Quin és el cor de la seva proposta?
Ens va cridar poderosament l’atenció el lloc: el monestir benedictí. El repte era l’espai en què havíem de construir i, a la vegada, el respecte per l’edifici que calia rehabilitar per convertir-lo en un museu.
El diàleg amb un edifici amb molta història.
Sí, certament. Pensi que la nostra carrera professional ha consistit a actuar en molts edificis preexistents. I per això ens va atraure la idea de combinar l’arquitectura contemporània en un espai com el del monestir, on també cal actuar.
Un repte clau, doncs, intervenir al monestir.
Aquest és, sens dubte, el gran repte, el de la rehabilitació. A nosaltres ens agrada ser respectuosos amb aquests edificis preexistents. És molt important respectar la història del monestir. Però cal dotar-lo de la qualitat que un museu actual ha de tenir el 2020. I això ho farem sense afectar-lo, respectant, com dic, la seva història, la seva personalitat. Estem parlant de sostenibilitat, humitat, serveis i tots els aspectes tècnics, que són essencials. I és difícil aconseguir això sense modificar-lo mínimament. Aquest és un dels nostres reptes i del que ens sentim més orgullosos.
Què li agrada de l’arquitectura quan aborda reptes com aquest?
Que la gent pugui disfrutar de l’espai i que en gaudeixi sense necessitat de saber el perquè.
Pregunta obligada: cap on van els museus?
Una pregunta difícil sobre la qual ens cal un debat. Penso que el concepte del museu, quant a espai, ha avançat poc en els darrers anys. El repte és que els museus han de ser més espai públic, generant zones on es pugui connectar amb el lloc. Com volem fer amb la nostra proposta i el seu entorn.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.