Cultura

Crítica

cinema

Un estat d’ànim fràgil

Els éssers resten en suspens, com paralitzats per una visió

Estaba en casa, pero..., de l’alemanya Angela Schanelec, podria servir per exemplificar el concepte de Gilles Deleuze de la imatge temps, que, dit d’una manera massa simple, sembla demanar-te en la seva dilatació que la miris per ella mateixa, al marge del que pugui significar dins de la construcció d’un relat. Això mentre que la imatge moviment (el concepte complementari del mateix filòsof francès, que així estableix una dualitat interpretada com la diferència entre el cinema clàssic i el modern) t’indueix a esperar que arribi la següent dins de la continuïtat narrativa.

El cas és que aquesta pel·lícula tan bressoniana, pel que fa a la precisió i depuració de les imatges i dels sons, mostra una dona i els seus dos fills (una nena i un adolescent del qual, al principi, suposem que ha tornat a casa seva havent-ne marxat no sabem ni quant de temps ni per què) convivint en una mena d’estat d’ànim fràgil que, avançat el metratge, podem suposar originat en el fet que el marit i pare, respectivament, va morir fa dos anys. Però no és una història sobre com afrontar (i encara menys “superar”) una pèrdua dolorosa. Posem-hi que és una posada en escena de l’estat canviant dels cossos i de l’esperit d’uns personatges trencant les expectatives d’una narració i d’una explicació psicològica. Això perquè sembla construïda a trossos amb una llibertat en què cada escena sembla contradir l’anterior, de manera que es passa del realisme al joc de la representació (amb uns nens que reciten fragments del Hamlet) o una mena d’artifici en què, en la quietud de les imatges, els éssers resten en suspens, com paralitzats davant d’una visió. L’efecte és inquietant i fascinant.

Estaba en casa, pero...
Directora: Angela Schanelec
Alemanya, 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Acadèmia del Cinema Català homenatja les tretze sales centenàries que encara estan en actiu

Barcelona

Amb bona memòria

barcelona

Fotògraf ‘on tour’

BARCELONA

Cinemes i teatres reajusten els seus horaris

Girona
Una de freda i una de calenta
Crítica
música

Una de freda i una de calenta

MARIA SEMPERE
Editora

“La clau és aconseguir més lectors en català”

barcelona

El tercer timbre

BARCELONA

Un sol mètode, mil funcions

BARCELONA
ARTS ESCÈNIQUES

Premio Nacional de dramatúrgia per a Guillem Clua