Cultura

Art sense por

El Barcelona Gallery Weekend, que s’obre dijous, desafia el virus per contagiar amor per la creació

El món de l’art no es rendeix i desafia amb imaginació les noves regles del joc que la pandèmia ha imposat en l’organització de qualsevol activitat. Tirar-la endavant ja és “una victòria”, exclamen els impulsors d’un dels esdeveniments de referència els últims cinc anys, el Barcelona Gallery Weekend (BGW). En la sisena edició, que s’obre dijous, han hagut de fer gairebé màgia per brodar la programació, però han tingut com a gran aliat el seu format descentralitzat i “amable”, una alternativa a les massificades i estressants fires. El moment actual no ha fet res més que validar aquest model, sosté el president de l’associació de galeries Art Barcelona, Àlex Nogueras.

Menys pressupost (entre un 10 i un 15%), cobert en bona part per la Generalitat i l’Ajuntament. Cap acte fora dels espais de les galeries (un dels programes més interessants era el que es desplegava en edificis emblemàtics i a l’espai públic). Però més sensibilitat amb la dura realitat econòmica del sector galerístic (l’organització ha abaratit considerablement les quotes). Més galeries participants (28, tres ho fan per primera vegada: Chiquita Room, H2O i Cortina) i, per tant, més veus artístiques (una seixantena). Més estímuls per visitar-les (“hi passaran coses”, de performances a concerts). I, com dèiem, més imaginació, per exemple amb noves activitats pensades per a un públic familiar: una ruta per les galeries Senda, Bombon Projects i Dilalica a càrrec d’Alexandra Laudo i tallers creatius per a nens a Carles Taché i Alalimón.

La prioritat és ara el públic local. Acostumat com estava el BGW a rebre un centenar de col·leccionistes internacionals, dels quals només una vintena (“herois”, els anomena Nogueras) viatjaran enguany a la capital catalana, l’edició número sis mirarà amb uns ulls més directes el ciutadà. El repte és contagiar-li un amor per l’art contemporani que ara, majoritàriament, no sent. Una de les estratègies per aconseguir-ho és trencar el glaç de la relació amb els artistes, que es cansaran de fer visites guiades i d’intercanviar idees amb la gent. Compte: per a totes les activitats cal inscripció prèvia per complir les exigències de les limitacions d’aforament.

Però més enllà de despertar l’interès, el que l’art i sobretot els artistes necessiten és un suport explícit. És a dir, vendre. “Hi ha molt tabú, però el cert és que comprar una obra vol dir ajudar l’artista a continuar treballant”, raona Susanna Corchia, directora del BGW. S’ha fet una crida a administracions, institucions i empreses per segellar un major compromís amb l’ecosistema artístic. La Generalitat ha incrementat la dotació per a les adquisicions del seu fons d’art: dels 150.000 als 400.000 euros. La Fundació Macba ha creat una partida extraordinària exclusiva per als artistes catalans. Pel que fa al sector privat, hi ha fitxatges, però també decepcions. “Hem trobat a faltar la implicació del Banc Sabadell i La Caixa”, lamenta Nogueras.

Consolidats i joves

Per a tota la resta, l’esdeveniment manté l’esperit primigeni. La qualitat de les exposicions és irrenunciable, abordin l’època que abordin. L’avantguarda del segle XX es manifesta en propostes “de museu” com la de José Guerrero a la galeria Mayoral o la d’Óscar Domínguez a la Marc Domènech. L’art del segle XXI és el predominant, amb la seva riquesa de llenguatges. Els autors consolidats (Mabel Palacín a Àngels Barcelona, Fernando Prats a Joan Prats, Peter Halley a Senda...) conviuen amb els joves talents (Anna Dot a Bombon Projects, Bruna Ruiz Planella i Ana Arsuaga a H2O...). María María Acha-Kutscher, Núria Güell i Margaret Harrison, a ADN, i El museu imaginari, amb treballs, entre d’altres, de Hans-Peter Feldmann, Xavier Ribas, Patricia Dauder i Dora García, a ProjecteSD, imperdibles.

El sisè BGW té una altra particularitat: que les exposicions duraran més enllà del cap de setmana, un mes o un mes i mig més. Un món d’art que s’obre per rebre tothom, sense por i sense condicions. Excepte, clar, les higièniques que fixa la Covid-19.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Restauren els gegants de Torroella

torroella de montgrí

Comellas és música

girona

Temporada Alta, a casa

BARCELONA
Crítica
música

Varvara: la música és per somiar

Laurent Binet
NOVEL·LISTA

“No m’interessa gens copiar la realitat”

barcelona
Jesús Navarro
DIRECTOR DEL MUSEU JAUME MORERA DE LLEIDA

“Els museus hem de fer menys amb més, i no al revés”

barcelona
Mirador

Tot l’enginy de Hitchcock

La Mercè clou l’edició més atípica sense incidents

barcelona
Rodatge

La Girona ‘quinqui’ de Cercas