Cultura

L’ídol de Depp

L’actor anima el Festival de Sant Sebastià amb la seva visita i un documental sobre Shane MacGowan

“És molt important no considerar-te una celebritat de Hollywood, és grotesc”, va dir Johnny Depp, una de les poques estrelles que han gosat de viatjar al Festival de Sant Sebastià, on se sent molt còmode, diu, perquè està dedicat “al cinema de debò, amb poca gent de Hollywood”. Ho va fer en qualitat de productor, per presentar-hi l’excel·lent documental Crock of gold: a few rounds with Shane MacGowan, dedicat al líder del grup irlandès The Pogues.

Després de fer esperar 40 minuts els 90 periodistes que omplien una sala de premsa amb la capacitat reduïda, tots amb mascareta i arrenglerats a 1,5 metres de distància, els va atendre, juntament amb el director, Julien Temple, en un llarg col·loqui en què van fer interessants reflexions i van compartir anècdotes divertides. La descripció de la seva primera trobada amb Shane MacGowan, amb qui manté una amistat des de fa 35 anys, ja diu molt del personatge: “Anava amb una pinta de cervesa en una mà i una guitarra acústica a l’altra, intentant mantenir l’equilibri, al costat d’una taula de billar. Me’l van presentar abans de caure al terra.”

Un cop en la vida

Johnny Depp va quedar impactat: “Hi ha moments que t’adones que això només passa a una vegada a la vida, passar una estona amb algú amb aquesta grandesa. Me’n vaig enamorar en conèixer-lo i encara n’estic enamorat.” “Em semblava important que el món el pogués conèixer”, diu l’actor de Piratas del Caribe, per això ha produït aquest documental sobre un personatge que és sempre “als talons del dimoni” i que “només t’insulta si t’estima”.

Julien Temple, especialista en documentals sobre figures musicals, tampoc va estalviar elogis: “És una pel·lícula sobre un dels més grans personatges que han anat fins al límit i més enllà. Espero haver captat la ferocitat i la força de la seva música, i que l’arribeu a conèixer en tota la seva glòria amb la pel·lícula.”

El documental fa un recorregut amè per la seva vida, amb molt de sentit de l’humor i un muntatge que sembla seguir el ritme dels temes més potents i accelerats de The Pogues. Hi ha moltes imatges d’arxiu, converses amb Shane MacGowan en bars, a casa amb Gerry Adams i Johnny Depp, recreacions d’escenes de la seva infantesa en una granja d’Irlanda, imatges de la seva època punk al Londres dels setanta... “Els moments en un bar a les quatre de la matinada són els millors –diu el director–, tens el sentiment que ets molt a prop d’ell, tot i que el so és no bo, l’arribes a sentir d’una manera més bella que en un pla ben enquadrat davant una càmera”. Cosa que tampoc volia, no el van poder enregistrar en una entrevista convencional.

Al documental no hi falten èxits de The Pogues com Fairy tale in New York . Johnny Depp va quedar impactat en sentir la seva música per primer cop: “Suposo que vaig tenir el mateix sentiment que tothom. Et colpeja, sembla sortir rebotat d’una paret dissonant. És punk amb la ràbia del rock, però també melodies meravelloses d’instruments irlandesos. La seva combinació d’enuig i melancolia em van fascinar.”

Johnny Depp l’eleva a la categoria de Hunter S. Thompson, Marlon Brando i Keith Richards. “Els consideren bojos, i potser ho són, però també pot ser que això sigui la llibertat. Em fascina la gent que ha lluitat per aconseguir la seva llibertat com ells.”

Vinterberg també brilla

Aquest magnífic documental trobarà una dura competència a la secció oficial del festival en Druk, del director danès Thomas Vinterberg, amb el qual comparteix la temàtica etílica: narra la història de quatre professors d’institut que proven de donar classes sota els efectes de l’alcohol. L’actor Mads Mikkelsen, que va protagonitzar La caza, del mateix director, torna a brillar a gran altura en un film que alterna comèdia i drama. També es va presentar a concurs la producció francesa Simple passion, dirigida per Danielle Arbid, que narra amb nervi i passió un amour fou. Tots dos títols havien d’anar a Canes i van a Sant Sebastià amb el seu segell de qualitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.