Els 850.000 oblidats
El tancament dels teatres, del març a l’agost, va suposar una pèrdua de 30,5 milions de recaptació, segons els càlculs d’Adetca
A Barcelona, el topall de 1.000 espectadors afectarà totes les sales a partir de les 1.430 butaques
L’Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya (Adetca) va fer públiques ahir les dades que fan evident el sot provocat pel tancament dels teatres del 12 de març fins al 30 d’agost. Si el 2019 es va arribar als 2,5 milions i es tornava a albirar el repte de 3 milions d’espectadors de fa una dècada, ara calculen que, sumat el 8% de públic ascendent que duien de mitjana la temporada 2019/20, haurien arribat als 2,7 milions. Per això la presidenta d’Adetca, Isabel Vidal, lamentava que 850.000 persones no han pogut anar al teatre aquest any. Aquesta aturada suposa, només a Barcelona, una pèrdua teòrica de recaptació de 30,5 milions perquè s’han impedit més de cinc mil funcions d’uns 500 espectacles anul·lats. La roda de premsa d’obertura de temporada va ser tan contradictòria ahir respecte dels altres anys que, en comptes de saber la xifra que s’ha assolit (1,9 milions fins al 12 de març, aproximadament) es feia públic els 850.000 espectadors que no hi deurien poder assistir. Adetca es proclama com a “part de la solució”, buscant les alternatives que facin falta per normalitzar l’accés als teatres i reivindicant la cultura com un bé imprescindible per fer “un país cohesionat, valent, culte”.
En el balanç de sis mesos, Isabel Vidal agraïa la generositat dels artistes i tècnics que havien posat a disposició els seus espectacles per compartir cultura, en temps de pandèmia. També agraïa els tècnics municipals que lluitaven per mantenir l’activitat cultural, com ara els que han aconseguit aguantar les programacions dels festivals. Però advertien que era molt necessari que totes les administracions proposin un “pla de rescat real”, entenent que hi ha hagut ajuntaments, per exemple, que no els ha costat res retallar activitat (i deixar sense feina ni ingressos el sector artístic i els tècnics, mentre ells han continuat cobrant íntegrament el sou. Vidal reclamava que s’havia d’abolir la possibilitat que cap artista o tècnics declari que ha de deixar la professió perquè li falten recursos per sobreviure de la seva feina.
Matisos al Procicat
El Procicat els havia concedit una petita victòria dilluns en anunciar que, per fi, s’aixecava la restricció del 50 al 70% d’aforament en sales de teatre i cinemes (però els concerts continuen patint una “situació més injusta encara” se solidaritzava, ahir, Isabel Vidal). Però la lletra petita ja era més antipàtica: només es concedeix a Barcelona i l’àrea metropolitana (castigant zones com Girona o Manresa, per exemple, uns municipis d’espectadors fidels que continuen patint l’aforament al 50%) i decidint el topall de 1.000 espectadors a les sales que, amb el 70% superin questa xifra (Liceu, Auditori, Palau de la Música, Coliseum, Grec i Tívoli). Però les sales, esperançades que el públic continuarà responent-los, obren els teatres: “El públic no ens ha fallat mai”, agraïa ahir Vidal.
