Final d’etapa

“No sé si l’any vinent ens tornarem a veure en aquest escenari”, va dir el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Joan Domènech, deixant anar d’una manera subtil però inequívoca que, després de sis anys en el càrrec, està preparat per fer “un pas al costat”, però abans va tornar a reivindicar l’esperit combatiu que va fer néixer el premi Bertrana per reclamar “la màxima unitat de tots plegats” davant d’injustícies com ara el fet de tenir el president del país “a la corda fluixa”. Domènech també va tenir un record per a Enric Mirambell, mort el març passat, i per a l’exconsellera de Cultura Mariàngela Vilallonga, molt vinculada als Premis Literaris de Girona, com el primer.

L’anunci de Domènech va fer que l’acte de lliurament dels Premis Literaris de Girona 2000 tingués un cert regust de comiat, de final d’etapa, però va haver-hi indicis que suggerien el principi d’alguna cosa: va haver-hi canvis en l’escenografia, sense la gran senyera penjant del sostre, substituïda per una petita bandera de flors que deixava tot el protagonisme a les grans lletres en relleu de la paraula “Bertrana”; nova presentadora –una molt correcta Anna Guitart–, sobretot canvis importants en la dinàmica d’un acte amb fama justificada de llarg i soporífer. La mateixa presentadora va ironitzar sobre la qüestió quan, després de la primera intervenció dels cantaires de Cor de Teatre, va remarcar que havien interpretat una ària de l’òpera Turandot titulada Nessum dorma, o sigui, que ningú s’adormi… La companyia banyolina va tenir un pes important durant la gala, no només per les seves tres intervencions al llarg de la nit, amb una vintena i fins i tot una quarantena de veus en escena, per interpretar també Peer Gynt de Grieg i Crucifixus d’Antonio Lotti, sinó també a través d’un septet que va funcionar com un petit cor grec estable situat darrere del faristol dels oradors i guardonats, per cantar petites fanfares a cappella en honor dels autors i autores quan pujaven a recollir el seu premi. Un encert i un model a seguir en futures edicions, com ja ho és des de l’any passat la lectura de fragments de les obres guardonades, a càrrec dels actors i actrius de Proscenium.

Un dels grans protagonistes de la nit va ser el maleït virus, no només perquè va forçar a reduir el públic a unes 300 persones ben espaiades a l’Auditori –i va obligar a suspendre el sopar fred o a netejar contínuament els micròfons–, sinó perquè, com era previsible, es va colar en tots els parlaments de les autoritats, encapçalades pel president del Parlament, Roger Torrent, remarcant tots, això sí, que la cultura és un bé de primera necessitat en aquests moments difícils.