Llibres

La Primera Por Mundial

Dos dels pensadors internacionals de més renom reflexionen sobre la Covid-19. Bernard-Henry Lévy a ‘Aquest virus que ens fa tornar bojos’ i Slavoj Žižek a ‘Pandèmia’

Bernard-HenryLévy: “Hem vist temperaments intrèpids paralitzats de cop i volta”
Žižek: “L’única cosa clara és que el virus destruirà els fonaments mateixos de la nostra vida”

Dos dels pensadors internacionals de més renom reflexionen sobre la Covid-19 i els seus efectes devastadors. El francès Bernard-Henry Lévy ho fa a Aquest virus que ens fa tornar bojos (Més Llibres) i l’eslovè Slavoj Žižek, a Pandèmia, publicat per Anagrama. Tos dos han estat traduïts per Ferran Ràfols Gesa.

Žižek subtitula el seu assaig amb un eloqüent La Covid-19 trasbalsa el món, i no resulta balder utilitzar el terme que l’agut Lévy fa servir al seu llibre: “Primera Por Mundial.” Som davant d’una incertesa i d’unes batalles polítiques que demostren la vacuïtat dels nostres dirigents, sempre marejant la perdiu en altres reialmes o galàxies de la seva classe social. En la introducció d’Aquest virus que ens fa tornar bojos, Lévy escriu: “Però el que més de pedra em va deixar no va ser la pandèmia. Perquè aquesta mena de desastres sempre han existit. La grip espanyola, ara fa un segle, va fer més víctimes amb els seus cinquanta milions de morts de les que segurament deixarà la Covid. Per cenyir-me al nostre temps, el que tinc edat per recordar, després del Maig del 68 hi va haver la famosa grip de Hong Kong, en què un milió d’habitants van morir amb els llavis cianòtics, d’hemorràgia pulmonar o ofegats (tot i que de fet no ho és tant, de «famosa», perquè com vaig comprovar després de dedicar-li una nota de blog al principi de la crisi, aquesta grip ha caigut en un oblit absolut!). També hi havia hagut, deu anys abans, igualment esborrada de la memòria col·lectiva, la grip asiàtica, que, novament originada a la Xina, va passar per l’Iran, Itàlia, l’est de França i Amèrica, i va deixar dos milions de morts (100.000 dels quals als Estats Units, i segurament una quantitat semblant a França, en hospitals mal equipats on, expliquen els últims testimonis, els cadàvers s’apilaven a les sales de reanimació sense que ningú pogués treure’ls d’allà). No, el que més m’ha colpit és la manera tan estranya com hem reaccionat aquest cop. És l’epidèmia, no només de Covid, sinó també de por que s’ha desfermat a tot el món. Hem vist temperaments intrèpids paralitzats de cop i volta.”

Deia el general Patton que mata més la por que la guerra, però la por, com diuen els matadors de toros, és lliure i la tenim instal·lada en els mitjans, en el veí, en nosaltres mateixos... Lévy posa l’exemple dels valerosos guerrers peixmergues, que literalment significa “els que saben enfrontar-se a la mort”, que s’han tancat a les trinxeres. I la tònica no difereix gaire de la majoria de la població, classes socials i nacionalitats.

L’influent Žižek, que destinarà íntegrament els drets del llibre a l’ONG Metges Sense Fronteres, no dubta sobre les conseqüències del desastre: “Hegel va escriure que l’únic que podem aprendre de la història és que de la història no en podem aprendre res, o sigui que dubto que aquesta epidèmia ens faci més savis. L’única cosa clara és que el virus destruirà els fonaments mateixos de la nostra vida, que provocarà no només un patiment immens, sinó també un daltabaix econòmic que pot arribar a ser pitjor que el de la Gran Recessió. No hi haurà cap retorn a la normalitat, la nova «normalitat» s’haurà de construir sobre les ruïnes de les nostres vides anteriors, o ens trobarem tots enmig d’una nova barbàrie els primers símptomes de la qual ja són clarament perceptibles. No n’hi haurà prou de considerar l’epidèmia com un accident desafortunat, de desempallegar-nos de les seves conseqüències i tornar a fer que tot rutlli com abans, potser amb alguns petits ajustos en la manera d’abordar la sanitat. Caldrà plantejar la pregunta fonamental: què és el que no funciona en el nostre sistema i que ha fet que la catàstrofe ens hagi agafat desprevinguts tot i que els científics feia anys que ens n’alertaven?”

Més apocalíptic l’eslovè que el dandi francès, la gran pregunta serà sobre la solució que domini la por per sobre de l’aprensió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona