Un viatge a favor de la memòria

En un moment de Sin olvido, pel·lícula dirigida per l’eslovac Martin Sulik, es planteja si no deu ser pitjor per als fills dels assassins que per als fills de les víctimes. Qui ho planteja és el fill d’un militar austríac de les SS que, arribant a la vellesa, emprèn un viatge pels llocs dels crims del pare després d’haver viscut en la ignorància dels fets. Qui el mena a fer-lo és un jueu eslovac de 80 anys que s’ha plantat a casa de l’assassí dels seus pares, a Viena, amb la intenció de matar-lo. Trobant-hi el fill de l’assassí, aquest no li fa cas, però alguna cosa s’hi remou per buscar l’home i emprendre amb ell (un traductor a qui contracta com a “intèrpret”, funció que consta al títol original del film) un viatge en contra de l’oblit.

Aquest, doncs, és un nou relat de la història, que mai no pot acabar-se de dir, sobre la barbàrie nazi i el genocidi jueu, de manera que ho és sobre el pes del passat i la necessitat moral de conèixer-lo i prendre’n consciència. El relat pren la forma d’una road movie a la recerca de documents i testimonis (alguns dels quals pateixen una pèrdua de memòria, amb la seva càrrega simbòlica, i també donen compte de les culpes dels col·laboracionistes dels nazis), mentre que pretén reduir la tensió amb situacions anecdòtiques que, allargant-se massa, rebaixen el film, que, a més, pren un gir final amb un discutible cop d’efecte. No és anecdòtic, tanmateix, que la filla de l’“intèrpret” treballi en una escola d’una zona rural on s’han acollit nens ucraïnesos: el present també és bàrbar. A favor del film, els dos intèrprets protagonistes: l’actor austríac Peter Simonischek i una presència que commou, el director txec Jiri Menzel, mort recentment.