Cinema

Un inici triomfant

‘Beginning’, ‘opera prima’ de la cineasta georgiana Dea Kulumbegashvili, guanya la Petxina d’Or i els premis a direcció, actriu i guió del festival de Sant Sebastià

Mads Mikkelsen i els seus tres companys de ‘Drunk’ comparteixen el premi a l’actor

La primera escena de Dasatskisi (Beginning / Començament) avança un dels temes, la intolerància, i la radical aposta formal de l’opera prima de Dea Kulumbegashvili: un llarg pla fix, sense cap moviment de càmera, en què veiem com s’omple a poc a poc una església de testimonis de Jehovà d’un poble remot de Geòrgia, comença el sermó del seu líder i, quan menys ho esperes, cau un còctel Molotov. La irrupció de la jove cineasta georgiana, formada als Estats Units, va suposar un impacte semblant en el festival de Sant Sebastià, i ahir es va convertir en la gran guanyadora d’aquesta edició marcada pel coronavirus, però en què hem vist un bon grapat de bons films.

Beginning s’ha endut la Petxina d’Or, els premis a la millor direcció i guió (el segon compartit per la directora i Rati Oneli) i el de millor actriu, per a Ia Sukhitashvili. El seu treball és extraordinari, en el paper de la dona del líder religiós, víctima indirecta de la intolerància, però també d’una societat i un matrimoni profundament masclistes. La cineasta va explicar a la presentació que era totalment intencionat posar com a protagonista un personatge que al cinema acostuma a ser secundari, la “parella de”.

Havia sonat com a favorita, almenys entre la premsa, la darrera pel·lícula del danès Thomas Vinterberg, Drunk / Another round (Una altra ronda). Finalment es va atorgar el premi al millor actor als quatre protagoistes, Mads Mikkelsen, Thomas Bo Larsen, Magnus Millang i Lars Ranthe, pels seus papers d’amics i professors de secundària que decideixen beure alcohol quan fan classe per millorar les seves vides.

Sens dubte ha pesat en el veredicte el tarannà inconformista del president del jurat oficial, Luca Guadagnino. Drunk és formalment i d’estructura més convencional. Beginning, en canvi, s’estructura en quinze o vint plans fixos, gairebé sense moviment de càmera, dins dels quals actuen els actors en una història tràgica i commovedora.

El premi del jurat ha estat per a Crock of gold: a few rounds with Shane MacGowan (Vaixella d’or: unes poques rondes amb Shane MacGowan), del britànic Julien Temple. Un premi merescudíssim per a aquest documental produït per Johnny Depp. Fa justícia al carisma del líder de The Pogues amb un desplegament de tota mena de recursos cinematogràfics. Els premis oficials es van completar amb el de millor fotografia per a Nakuko wa ineega (Hi algun nen ploraner per aquí?), del japonès Takuma Sato.

Ja ho hem comentat al llarg de les cròniques del festival i no està de més repetir-ho. Les condicions de la celebració del festival han estat dures, amb les xifres diàries d’infectats i víctimes mortals del coronavirus molt altes a tot l’Estat i regulars a Euskadi (598 casos detectats el segon dia de festival, que abans-d’ahir van baixar a 398). La resposta de l’organització del certamen, dirigit per José Luis Rebordinos, ha estat contundent i exemplar: han aplicat estrictes mesures de prevenció sanitària, atentament vigilades pel personal del festival. Ahir van fer posar la mascareta a Abel Ferrara, que va aparèixer per sorpresa per presentar el seu documental Sportin’ life, i dimecres passat van expulsar el director Eugène Green per la seva negativa a portar mascareta durant la projecció d’Atarrabi et Mikelats, de la secció Zinemira. Tot sigui pel cinema!

Palmarès de la 68a edició

Petxina d’Or

‘Dasatskisi (Beginning / Començament)’

Direcció

Dea Kulumbegashvili per ‘Beginning’

Especial del jurat

‘Crock of gold: a few rounds with Shane MacGowan’, de Julien Temple

Actriu

Ia Sukhitashvili, per ‘Beggining’

Actor

Mads Mikkelsen, Thomas Bo Larsen, Magnus Millang i Lars Ranthe, per ‘Drunk’

Guió

Dea Kulumbegashvili i Rati Oneli (‘Beginning’)

Fernando Trueba tanca la secció oficial

Fernando Trueba va clausurar la secció oficial del festival de Sant Sebastià amb El olvido que seremos, adaptació de la novel·la biogràfica que l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince va dedicar al seu pare, el metge Héctor Abad López (1921-1987). El film és un dels 17 títols amb el segell de Canes que han estat a Sant Sebastià per la suspensió del certamen francès. El film narra en tres temps (1983, 1971 i 1987), alternant blanc i negre i color, els moments clau de la vida d’aquest pioner de la salut pública a Amèrica Llatina, interpretat per Javier Cámara i amb guió de David Trueba. “Era un humanista, el seu programa era de salut pública, era intentar millorar les condicions de vida dels més desfavorits –va explicar Fernando Trueba–. Més que una ideologia el guiava el seu humanisme. Però la història ens demostra que qualsevol acte que facis acaba tenint un significat i ets jutjat, odiat o estimat pel que has fet.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.