Arts escèniques

Crítica

teatre

Del plany dolorós a la missa més ‘bonista’

Un dels darrers espectacles al Lliure el curs passat va ser la lectura, entre ficció i realitat, de Sergio Blanco, Covid-451. Ha tornat a obrir amb una evident referència a la pandèmia que assota la humanitat. Ho ha fet amb dos treballs que es complementen però amb uns resultats molt diferents. Mentre qua Laura Vago i María Zaragoza conviden el públic a un viatge a les entranyes del Teatre Lliure, convertit en un lúgubre passadís d’una planta hospitalària on tracten pacients de la Covid-19, el Niño de Elche oficia una missa laica, que arrenca amb una pregària molt cínica (que combregaria amb el Mare nostra de Dolors Miquel). El Niño de Elche trasllada aquell clam a la hipocresia social a un espai molt més místic, contemplatiu, que imperceptiblement va recuperant una paraula, ara pura, de desig d’una humanitat que haurà superat la mort i haurà après les conseqüències de no atendre el plany del canvi climàtic.

Molt més íntim i pertorbador és Mi nombre es alguien y cualquiera. En la itinerància es procura deixar el visitant vulnerable, quasi a les fosques i havent d’assumir discursos i medalles als pits de militars que es barregen en les compareixences ministerials. El so, però, quan s’accedeix als sons dels respiradors i de les màquines de constants vitals de l’UVI, guanya tota la transcendència. Ja no hi ha soroll; tot és signe de Vida en majúscules. L’acció és evident, reclama un tracte més humà enmig de la catàstrofe. I, per això, es clou amb la confessió xiuxiuejada que posa nom a persones que esperen fora i a les quals no es deixarà entrar. Un drama silenciós de pacients convertits en nombres i cues de fèretres al pàrquing. L’ombra, llavors, és palpable.

‘Mi nombre es alguien y cualquiera’ / No em toquis
Autors: Laura Vago/ Niño de Elche
Divendres, 25 de desembre, Lliure de Montjuïc


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

crònica

Una sola música que tothom balla com vol

SANT JORDI A GIRONA

Tornar al centre perquè no canviï res

Girona

La festa amb tendència a l’alça

Barcelona
publicacions

Surt el número 12 de ‘Temperatura’, la ‘Revista per anar a cagar’

girona
crítica

Tensar els fils d’estendre

Girona

Es recupera l’essència amb el retorn a la Rambla i la plaça Catalunya

Girona
SANT JORDI

L’esmorzar de la Generalitat a Girona recorda Montserrat Vayreda

girona
sant jordi 2024

“Hi ha moltes ganes de diada”

barcelona
BLANES

La diada de Sant Jordi comença amb l’Esmorzar Literari

BLANES