Cultura

Temporada Alta, a casa

El festival obre un canal telemàtic, com a camp de proves de nous formats, per incloure noms internacionals i, puntualment, per a públic que en pugui quedar fora

La versió virtual inclou títols mítics de Rigola, Pasqual, Liddell, Jatahy, Platel, Korsunovas...

El programa s’ha batejat com a Temporada Alta a distància , però en realitat és més a prop que mai. Perquè aquest nou canal permetrà accedir a material vinculat a la programació del festival des de casa. La proximitat de la tecnologia distancia, això sí, el públic dels artistes. Per això, el seu director, Salvador Sunyer, admet que és un canal pensat per descobrir nous formats artístics, entenent que el teatre, com a tal, és la capacitat de gaudir de manera comunitària i presencialment d’una activitat artística, interpretada al moment. Només hi ha dos títols pensats per fer en streaming: l’espectacle d’inauguració, Bouvetøya, (“els que ho vegin per la pantalla tindran un punt diferent dels que ho vegin en directe”, diu Sunyer) i les eliminatòries del torneig de dramatúrgia, a La Planeta. Si la situació sanitària empitjorés (ara està previst el 50% de l’aforament habitual), podria utilitzar-se aquest canal com a fórmula per no haver de suspendre representacions. Es calcula que seran unes 80 peces de molt divers format, que es podran veure al llarg dels dos mesos del festival Temporada Alta.

La majoria de les peces que es pengin virtualment, tindran un petit cost, que serà simbòlic (de 3 a 10 euros). Tots els beneficis es destinaran a l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC).Algunes novetats són l’espai Zoom, que permetrà compartir un fragment d’una obra amb l’intèrpret per, posteriorment, conversar amb l’artista. Lluís Soler, Jordi Oriol, Ivan Benet, Anna Alarcón i Irene Escolar participen en aquest programa adreçat a grups limitats d’espectadors.

En els nous formats, hi ha la narració d’intriga via àudio dels Cabosanroque (que es recomana escoltar dins d’un súper i amb la mascareta posada); també es repeteix el Poeta de guàrdia del Grec (uns actors llegeixen poesia per telèfon) i l’aventura de Francesc Cuéllar en què entra al món de cites, promovent accions entre un actor o actriu i un sol espectador via Zoom. També La Brutal planteja una adaptació audiovisual d’un text de Marilia Samper, que interpreta Cristina Plazas (a partir de La veu humana). David Selvas ja avisa que, feta aquesta prova durant la pandèmia per donar feina a la gent, ara plantegen desplegar-ne una versió escènica amb el mateix material. L’Agrupación Sr. Serrano adapten, en clau de Lego i per a públic familiar, el mite de Prometeus. Bárbara Mestanza, a Sucia, planteja una acció doble: veure el muntatge en directe (en què s’aborda l’abús sexual) o seguir-lo a través d’un web porno en la secció d’abusos. Tal qual.

El ventall més ampli són espectacles gravats (amb les qualitats del moment i algunes amb subtitulació en anglès) tant clàssics com contemporanis. Des d’El público de Lluís Pasqual fins al Sweney Todd de Mario Gas o el 2666 d’Àlex Rigola. També hi entraran obres d’autors internacionals, habituals en el festival, que aquest any no hi seran presencialment: noms com ara els de Korsunovas, Liddell, Jatahy, Veronese, Lauwers, Platel, Royal Shakespeare Company...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El sector de l’art, en xoc

barcelona

La jutgessa d’Osca torna a rebutjar l’execució provisional de la sentència per traslladar les pintures murals de Sixena

Osca

Males Herbes i L’Altra Editorial impulsen el segell conjunt ’Les Altres Herbes’

Barcelona
Art

Escultura en directe, a Olot

Crònica
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Emprendre el vol fora del mur

Barcelona
Renaldo & Clara
Grup de Música

“No volia fer cançons tristes, aquest cop”

BARCELONA

A peu de la realitat

barcelona

La caritat no és matar

Girona

El Caixafòrum s’endinsa en l’art de commoure

Girona