Cultura

Elena Anaya

Actriu

“Jo vaig conèixer un Woody Allen que era feliç”

Elena Anaya (Palència, 1975) no només no s’ho va pensar dues vegades quan Woody Allen li va oferir un dels papers principals de Rifkin’s Festival: va rebre la notícia com si li hagués tocat la loteria. L’actriu d’Habitación en Roma i La piel que habito interpreta una metgessa que viu a Sant Sebastià i sedueix el personatge de Wallace Shawn, protagonista del darrer film de Woody Allen, estrenat ahir.

‘Rifkin’s Festival’ és una pel·lícula més pessimista que altres de Woody Allen. Creu que reflecteix el moment vital que està passant?
No ho sé, no sé com viu ara mateix aquesta situació. Jo vaig conèixer un Woody Allen que era feliç, malgrat tot. No li importaria morir en un plató, crec que ho va esmentar en la roda de premsa. És el seu lloc, casa seva. No sé si és una pel·lícula més negativa. És cert que potser ser trapella i fer humor com ha fet altres vegades ara és difícil, amb tanta gent que l’hi té jurada. Potser l’he notat melancòlic, però això no té a veure només amb el que està passant, té a veure amb el fet de fer-se gran. A mi em passa, amb 45 anys, imagina’t ell amb 85 anys.
Com va anar la seva elecció per a aquesta pel·lícula?
Woody Allen segueix sempre el mateix procés, la seva directora de càsting llegeix el guió i li fa una preselecció de gent. Ell llegeix les propostes de diversos actors i actrius i decideix. Em van arribar trucades dels meus agents a Los Angeles i Madrid a veure si voldria treballar amb Woody Allen. Jo estava a Barcelona rodant i em va semblar que s’havien equivocat, però em van dir que no, que Woody em volia oferir un personatge principal en la seva pel·lícula. Vaig sentir un calfred tremend per tot el cos, em vaig posar molt nerviosa. No entenia gaire bé la pregunta de si treballaria amb ell, i jo vaig dir que sí. No soc una experta, però fins on sé, el seu cas va ser estudiat, jutjat i desestimat, en dues ocasions, i jo vull creure en la justícia. Vaig llegir el guió, em va agradar molt, Woody em va enviar una nota molt amable i vaig acceptar fer la pel·lícula, sabent que era un sí que portaria conseqüències en algun moment. Però bé, és com si t’agrada navegar i pot bufar qualsevol vent. T’ho has de prendre amb ganes, perquè no serà senzill, i no tots els vents vindran a favor. Per què no has de sortir al mar, si es donen les circumstàncies per fer-ho?
Ha notat conseqüències, més d’un any després del rodatge?
No, he seguit rebent ofertes. A l’octubre vaig acceptar fer una primera pel·lícula d’un director novell, però es va retardar i quan feia una setmana i mitja que rodàvem va esclatar la pandèmia i ens van enviar a casa.
Com és Woody Allen?
És com si no hagués passat el temps. Té alguna cosa en el seu aspecte, amb aquestes sabates, pantalons, camisa blava i barret, sembla que vesteixi sempre igual, amb aquestes ulleres i aquests ulls que ho veuen tot, que et fa exclamar: “Déu meu, però si és Woody Allen!” De vegades havia de trencar aquest mite i no deixar-me distreure per la impressió que m’estava provocant tenir-lo tan a prop. No li agrada gaire conversar, va directe a la feina, cosa que està molt bé. Hi ha directors que s’enrotllen i es dispersen molt. Després té un sentit de l’humor, una agilitat mental, una intel·ligència, un cinisme i una visió de la vida des d’un lloc tan privilegiat que és una benedicció sentir-lo i tenir-lo al costat.
En la seva autobiografia es treu importància, diu que ningú el trobarà a faltar quan deixi de rodar. És tan modest?
Crec que sí. Quan em va conèixer em va dir que del guió me n’oblidés, que canviés qualsevol cosa que no m’agradés, que segur que el canvi el milloraria. De vegades era ell que treia, canviava, hi afegia una frase, en tallava la meitat... Un actor més àgil i ràpid ho aprèn de seguida, però a mi em matava, i a més en un altre idioma. Era el més difícil encara, amb redoble de tambors i sense xarxa. Però és el que calia fer i ho vam intentar, és clar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Rifkin's Festival

«Rifkin's Festival»

Gènere: Comèdia
Direcció: Woody Allen.
Intèrprets: Elena Anaya, Louis Garrel, Gina Gershon, Sergi López, Christoph Waltz.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

L’Aragó reclama l’execució provisional de la sentència que obliga a lliurar les obres de la Franja del Museu de Lleida

Lleida
Cesc Gay
Autor i director de teatre i cinema

“Escric teatre en un to d’humor que no sé fer en cine”

Barcelona

Premi ADI per a l’urna de l’1-O

barcelona

La Fundació Rafael Masó rep el fons de Narcís Masó

Girona

Mor Serra Llimona

barcelona
guardó

Joyce Carol Oates rebrà el 16è premi Pepe Carvalho

MÚSICA

Xoel López inaugurarà el Guitar BCN

Dues actrius i un amic invisible

BARCELONA
festival

Víctor Nubla i Elisenda Solsona, premis Ictineu