Cultura

Crítica

teatre

Dramatúrgia neta, d’ofici

Fent relaxació en un racó de l’escenari. Així reben els intèrprets al public quan accedeix a la platea. Amb una dramatúrgia tan simple com pura, neta, d’ofici i sense artifici. Simplement, escoltant-se tots tres, mirant-se completant les reflexions sobre aquest món de desassossec i les eines per trobar una certa calma interior (a través del ioga, del budisme o del taoisme…) i admetent que hi ha un camí molt útil que és la poesia mística de sant Joan de la Creu. Homar és gat vell i engega el seu monòleg amb aquell to de dir sense voler molestar, com insegur de les seves màximes, repensant-les tot i tenir-les assumides i memoritzades. Com Ozores, recita com si fos la seva primera lectura (tot i tenir estudiada la rítmica, la dicció) i el gest mínim. Evitar la sobreactuació, proposant l’eina com un camí possible i no com la solució única. És un traginar molt honest, però que rarament es produeix en aquest tipus de posades en escena. I la mirada nítida dels tres intèrprets és una benedicció. Amb un joc ben simple, movent-se i anar retirant les cadires de l’escena. Cada cop més buit. I, sembla lògic, descalços. La peça acaba referint-se al Crist de Velázquez, que dona molta calma i que està pintat com si la llum emanés del mateix cos en creu. El vers de “Vivo sin vivir en mi y mueroporque no muero” té aquella lluminositat tràgica. La música pessigada al piano transporta, sense pretendre imposar l’elevació. Tots tres projecten una mena d’aura a través de les paraules (com si balléssim diu Ozores) que allibera. El dolor pels místics seria com un camí per aprendre al seu control i per retrobar en aquests reptes un instant de pau, de desprendre’s, de deixar-se induir com els ocells per la providència. Confiar i ser cristal·lí. Un aire franciscà en aquest carmelita descalç.

Alma y palabra
Director: Lluís Homar
Intèrprets: Adriana Ozores, Lluís Homar, Emili Brugalla
18 d’octubre, Teatre Municipal (Girona). Temporada Alta


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Daniel Giralt-Miracle i Ferran Barenblit
PRIMER I ACTUAL DIRECTOR DEL MACBA

“El Macba no és un museu plàcid”

barcelona

Tretze obres guardonades en els Premis d’Arquitectura

Girona

Diversitat visual

Barcelona
esdeveniment virtual i gratuït

La fira b’Ars fa visible el talent dels efectes visuals i l’animació

Barcelona

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència