Música

Chano Domínguez

PIANISTA

“És important no oblidar d’on vens”

Distingit fa només uns dies amb el Premio Nacional de Músicas Actuales que concedeix el Ministeri de Cultura del govern espanyol, el pianista de jazz Chano Domínguez (Cadis, 1960) torna a viure a Catalunya després de sis anys fent-ho als Estats Units. Dimarts actua amb el seu Flamenco Trio, amb Carles Benavent de convidat (Barts, 21.30h), en el marc de Ciutat Flamenco, festival que organitza el Taller de Músics i que arrenca avui a L’Auditori amb un espectacle en record d’Enrique Morente i Max Roach dirigit per David Leiva.

El jurat del Premio Nacional va destacar el seu “estil molt personal”. Com creu que l’ha anat construint?
Ens marca moltíssim, crec, la música amb què ens hem criat. I, en el meu cas, pel fet de ser de Cadis, aquesta va ser molt pròxima al flamenc. Jo quasi ni els feia cas però, a casa, de petit, el meu pare posava discos de Pepe Marchena o Terremoto i això, quasi sense adonar-me’n, va afectar la meva manera d’entendre la música. Ja amb el meu primer grup, Cali, fusionàvem els ritmes de la nostra terra amb influències que ens venien de fora, com ara les de Pink Floyd i King Crimson, i no crec, ben mirat, que ara faci una cosa gaire diferent. Tenir una veu pròpia, en tot cas, és fonamental perquè se’t pugui reconèixer entre la gran quantitat de músics que afloren cada dia al món. Sempre que faig un taller o una classe magistral insisteixo en aquesta idea als alumnes: és important no oblidar d’on vens, qui ets i els accents que fan que siguis tal com ets.
Alguna idea del que farà amb els 30.000 euros del guardó?
És el primer premi que rebo en aquest país amb dotació econòmica i, això, en aquest any tan atípic que vivim, servirà de gran ajuda! Tinc escrit un concert per a orquestra simfònica que ja he fet en concert però que no he tingut oportunitat de gravar. I potser ara serà un bon moment per fer-ho. No he tingut temps de rumiar amb quina orquestra, però estic tranquil perquè el nivell que hi ha en les orquestres d’aquest país és ja el mateix que el de qualsevol altre racó de planeta.
Ha tornat al Montseny...
Sí. He viscut sis anys als Estats Units, però la situació actual, amb tot el que comporta en l’àmbit econòmic i social, m’ha fet tornar a Catalunya. Tinc dos fills catalans i, tot i haver nascut i haver-me criat a Cadis, vaig passar 15 anys aquí i m’hi vaig sentir sempre integradíssim.
Va sortir música, del confinament?
Sí, i tant. Estava confinat a l’Eixample, a Barcelona, i al principi no tenia ganes ni de tocar. M’hi vaig anar posant, però, i, al final, vaig compondre com feia anys que no feia i sent capaç de trobar idees i melodies diferents. Aquells mesos hauran servit per entendre millor el que de veritat ens fa falta i el que no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona