Cultura

Els últims paradisos

L’Acadèmia del Cinema Català va retre homenatge ahir a les tretze sales centenàries de Catalunya que encara projecten pel·lícules

Coincidint amb el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, l’Acadèmia del Cinema Català (ACC) va retre homenatge ahir a les tretze sales centenàries repartides per tot el país que encara estan en actiu, en un acte que va tenir lloc en un d’aquests venerables cinemes, la Sala Mozart de la localitat maresmenca de Calella. La presidenta de l’ACC, Isona Passola, va lliurar plaques commemoratives als responsables de les tretze sales, acompanyada pel periodista Toni Vall, que ha elaborat un catàleg en format digital, que recull la història d’aquests cinemes pioners. El catàleg es pot descarregar de manera lliure i gratuïta des del web de l’ Acadèmia del Cinema Català . Els cinemes homenatjats són, a més de la Sala Mozart, el Centre Parroquial d’Argentona, el Cinema Bosque (Barcelona), el Casal Camprodoní (Camprodon), el Cinema La Calàndria (El Masnou), el Teatre Mundial (La Bisbal d’Empordà), el Foment Mataroní (Mataró), el Teatre Cinema Comtal (Ripoll), el Cinema Catalunya (Terrassa), els Cinemes Imperial (Sabadell), el Casino Prado (Sitges), El Retiro (Sitges) i el Cinema Catalunya (Ribes de Freser). L’acte d’ahir, al qual van assistir també l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, i Arcadi Lluís Salom, exgestor de la Sala Mozart i net del primer propietari, es va tancar amb la col·locació de la placa al cinema calellenc, que es diu així des del 1926. Prèviament, però, ja s’hi projectaven des del 1904 pel·lícules i sarsueles curtes, quan el mateix local es coneixia com el Teatre La Constància. El Casal Camprodoní va fer la seva primera sessió de cinema el 1907 i, després d’una temporada com a caserna de tropes franquistes, l’any 1944 va passar a dir-se Cine Casino. El 1967 el va destruir un incendi i va canviar de seu i de nom per recuperar el nom de Casal Camprodoní, com s’havia dit des del 1883. El Mundial de la Bisbal va ser construït el 1914 per l’empresari del suro Robert Mercader, cinèfil apassionat, i després va ser col·lectivitzat per la CNT i més tard apropiat per la Falange. El Bosque és l’únic cinema centenari que encara funciona a Barcelona: edificat el 1906 en el que realment havia estat un bosc, però el 1916 l’edifici original va ser enderrocat. “La façana del nou immoble es decorà amb quatre caps de Pau Gargallo representant Picasso, Isidre Nonell, Ramon Reventós i l’artista mateix; conjunt escultòric que passà posteriorment a ennoblir el frontispici de l’actual Bosque”, recorda Toni Vall en el catàleg. Tots aquests cinemes tenen trajectòries tan llargues com interessants, en paral·lel als canvis socials i culturals de l’últim segle. Són història viva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.