Cultura

Dolor en femení

La Sala Tallers del TNC trasllada a escena la narració íntima de Simone de Beauvoir ‘La dona trencada’

La peça s’avança a la recuperació de ‘Pioneres’, que reivindica l’autoria femenina menystinguda

L’actriu Lluïsa Mallol va llegir La dona trencada, de Simone de Beauvoir, i li va sorprendre que, en comptes de trobar un al·legat feminista i victimista, hi va trobar “la història d’una ruptura”. L’autora, que va escriure aquest dietari imaginat el 1967, fa que el personatge afronti el dolor i constati que se sent molt més desarmada que el company per culpa dels rols que havia assumit de manera natural. Però que, des de llavors, té clar que ha de tenir una vida social molt més forta que l’anterior, relegada a un marit i la maternitat. Reivindica l’alliberament de la dona a partir del dolor d’aquest personatge. La dona trencada s’estrena avui a la Sala Tallers i només es podrà veure fins diumenge. Ja no queden entrades a la venda.

L’actriu Cesca Piñón torna a dirigir aquesta peça carregada de matisos. Piñón i l’actriu Lluïsa Mallol, que ha impulsat el projecte, aspiren al fet que la funció sigui vista per dones però també per homes, entenent que tothom ha viscut el dolor d’una pèrdua i que poden identificar-se amb la crisi que pateix el personatge protagonista. A més de la contundent paraula de Beauvoir (traduïda per Marta Pessarrodona i amb dramatúrgia d’Araceli Bruch), les projeccions de Mar Orfila pretenen evocar altres situacions de dolor femení per la relació de parella. Piñón va explicar dimarts a la premsa que les projeccions de caire “expressionista” s’inspiren en les fotografies de Dora Maar, que va patir l’altivesa de Picasso.

La peça no s’ha ambientat en el 1967 original. Tampoc s’ha fet cap esforç per traslladar-ho a l’actualitat. En realitat, allò de què es parla segueix, no ha deixat de ser gaire reconeixible. Piñón va admetre que la situació amb aquestes dècades de marge ha permès donar més visibilitat i espai social a la dona, tot i que encara cal molta feina per a la igualtat real “Encara ens maten” periòdicament, es va queixar per posar un exemple evident d’un masclisme actiu.

Beauvoir retrata una dona ferida d’una classe benestant. No hi ha la teòrica debilitat d’una educació insuficient. Simplement, Monique va assumir com a propis els rols que la societat projectava del paper de la dona. La peça és l’avantsala de la recuperació de l’Epicentre Pioneres, que es va haver d’ajornar a causa del tancament dels teatres. Solitud a Stromboli es representa el 12 de novembre i la represa de Solitud coincidirà amb les dates de Nadal.

Piñón va debutar en la direcció el 2018 amb el monòleg Carola, de Maria Aurèlia Capmany, a càrrec d’Anna Güell. Se sent còmoda perquè, com a actriu, sempre li ha preocupat tot més enllà del seu personatge. I ara, amb aquesta mirada externa, sent que ho pot controlar millor. La directora ja va aventurar que té un tercer projecte sobre monòleg d’actriu amb un text d’una autora (“amb aquesta tancaré la trilogia”, va dir irònicament), no en va voler revelar res més.

LA DATA

1967
Any
en què Simone de Beauvoir publica el dietari de Monique ‘La dona trencada’, en què un trencament evidencia la diferència entre els homes i les dones


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.