Cultura

Les mil vides del 007

Sean Connery, més enllà de Bond, va donar vida a Robin Hood, el frare Guillem de Baskerville i el pare d’Indiana Jones en una trajectòria amb 94 produccions

‘Marnie’ (1964)

G.V

Filmada en l’interval de temps que transcorre entre Des de Rússia amb amor i Goldfinger, la seva segona i tercera pel·lícula com a James Bond, Sean Connery va participar en Marnie, un film d’Alfred Hitchcock sovint considerat menor per la inversemblança d’alguns girs de guió però que, en canvi, va ser inclòs sovint per l’actor escocès entre les interpretacions favorites de la seva carrera. Connery, en el que va ser l’última aparició d’una rossa hitchcockiana (Tippi Hedren) en la filmografia del mestre del suspens, encarna un vidu propietari d’una companyia publicitària que s’acaba casant amb una bella cleptòmana.

‘Agent 007 contra el Dr. No’ (1962)

G. VIDAL

Té gràcia que un independentista de pedra picada com ell, a qui Nicola Sturgeon, primera ministra d’Escòcia, definia ahir com “un escocès patriota i orgullós”, es revelés com el millor espia de la reina d’Anglaterra en aquesta primera pel·lícula de James Bond, dirigida per Terence Young a partir de la novel·la d’Ian Fleming, en què l’agent 007 era enviat a Jamaica per investigar la desaparició d’un col·lega britànic. La pel·lícula va projectar Ursula Andress com a símbol sexual i va marcar l’inici d’una època esplendorosa per als films d’agents especials.

‘Indiana Jones i l’última croada’ (1989)

B.S

George Lucas i Steven Spielberg van buscar un revulsiu per a la saga amb la incorporació de Connery com a pare d’Indiana Jones. La química entre l’actor escocès i Harrison Ford, amb espurnes d’humor inoblidables, va ser decisiva perquè les noves aventures de l’explorador es puguin considerar una de les millors pel·lícules d’aventures de les darreres dècades. Spielberg va intentar més tard, inútilment, que l’actor deixés el seu retir d’or a Marbella per fer-ne la quarta part.

‘Els intocables d’Eliot Ness’ (1987)

B. S

Jim Malone va ser un dels principals responsables que Sean Connery no visqués eternament a l’ombra de James Bond. El solitari policia irlandès, amb les botes gastades de patrullar per Chicago, és fitxat per Eliot Ness per lluitar contra Al Capone i, de retruc, es converteix en una nova incorporació del Hollywood de finals dels vuitanta i els noranta per a tota mena de papers protagonistes: sovint policia, però també cavaller medieval, comandant de submarí, professor... Malone li va valer el seu únic Oscar i una segona edat d’or.

‘El nom de la rosa’ (1986)

G.V

Descontent amb els grans estudis cinematogràfics, Connery va acceptar l’oferta de Jean-Jacques Annaud de participar en aquesta producció europea basada en una novel·la d’Umberto Eco que revifaria l’interès per la figura de l’actor. En el film, situat en una abadia del nord d’Itàlia on un dels monjos ha mort de manera misteriosa, l’antic James Bond interpreta de manera més que convincent el frare Guillem de Baskerville, a qui, acompanyat d’un jove Christian Slater, s’encarrega la missió, com diria Carles Porta, de posar llum a la foscor.

‘Robin i Marian’ (1976)

BERNAT SALVÀ

Les aventures de Robin Hood (1938) és una de les millors pel·lícules d’aventures de tots els temps. I no és exagerat afirmar que Sean Connery i Audrey Hepburn són dignes successors d’Errol Flynn i Olivia de Havilland en aquest film de Richard Lester. Robin Hood torna envellit de les croades per retrobar la seva estimada Lady Marian, en una història crepuscular, melancòlica i romàntica. El carismàtic intèrpret de l’agent 007 començava a mostrar la seva versatilitat molt abans d’abandonar el personatge que el va fer famós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.