Clara Peya i Marc Parrot, per escrit
Tots dos han escrit molt fins ara, però sobretot cançons. Ara Clara Peya (Palafrugell, 1986) i Marc Parrot (Barcelona, 1967) s’estrenen també com escriptors –tot i que el segon ja havia publicat tres llibres il·lustrats amb la seva parella, Eva Armisén– dins de Contraveu, la col·lecció de poesia i textos breus de l’editorial Rosa dels Vents “que abraça el poder de la paraula en llibertat”. Una altra cosa que defineix aquesta col·lecció és que els autors són músics: els tres títols precedents estaven signats per Adrià Salas, de La Pegatina (Salsa), Cesk Freixas (El delta de les paraules) i Suu (Fauna o amor).
La pianista i compositora Clara Peya, que ja ha demostrat àmpliament el seu interès per altres llenguatges artístics com ara el teatre, ha publicat el llibre Liti-o, un poemari dedicat “als ocells”, que comença així: “No soc poeta. No és una excusa, és una realitat. Però en les paraules trobo una esquerda de possibilitats que es multipliquen”. En aquest “experiment” o “atreviment”, com diu Peya, l’autora es deixa anar tan lliurement i apassionadament com en les seves cançons, i el resultat és un llibre de gran bellesa, també per les punyents il·lustracions de Wara de Ormaechea.
El llibre de Marc Parrot es titula Cançons impossibles i el seu origen són les “idees i petites reflexions” que durant anys va anar anotant en una llibreta perquè algun dia “fossin la inspiració per a noves cançons”. Aquí hi ha alguns d’aquells textos que “no van trobar la seva música” i que van ser el punt de partida per a una nova sèrie de textos, ja creats sense cap intenció de musicar-los. Les il·lustracions d’Oihane Inchaustegui completen un conjunt igualment encisador.
