Cultura

El món de l’exili perd Joan Jordà, l’intens pintor de la Retirada

Va travessar la frontera agafat de la mà de la mare quan tenia nou anys, però la imatge de l’èxode del 1939, i el pas pels camps de concentració francesos mentre esperaven notícies del pare, encara al front, van deixar en la seva memòria una empremta inesborrable que emergiria amb una força inusitada quan, ja establert a Tolosa de Llenguadoc, la seva terra d’acollida des de 1945, va començar a pintar. La mort de Joan Jordà, dissabte passat als 91 anys, ha passat quasi desapercebuda a Catalunya, tot i ser fill de Sant Feliu de Guíxols, però no pas a Tolosa, on ha fet present a través de la seva obra, bigarrada, de coloració viva i gesticulació violenta, “tràgica però no trista”, com li agradava puntualitzar, el drama dels refugiats de tots els temps. A Girona, el vam poder retrobar gràcies a Sebastià Goday, que el va invitar a exposar l’any 2000 a la Casa de Cultura. Va ser una revelació i alhora un fracàs: com podem deixar perdre exiliats d’una integritat moral tan irreductible com la de Jordà? Després vindrien més exposicions, al Mume i a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners, però encara li devem la veritable restitució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.