Lectura i salut
Jordi Nadal presenta un assaig en què recull textos de 33 autors universals
L’editor Jordi Nadal (Lliçà d’Amunt, 1962) és un lector voraç que sap extreure el valor dels textos, si en tenen. Ha publicat un llibre que recull 42 anys d’experiència lectora i anotadora, aplicada a la salut, física i psicològica: Libroterapia (Plataforma).
El llibre mostra en 33 capítols una sèrie de fragments d’autors com ara Txékhov, Canetti, Salter, Woolf, Zweig, Saint-Exupéry, Nothomb, Pla... Els presenta i contextualitza, transcriu fragments breus de les seves obres i els comenta, convidant a la reflexió.
Va publicar aquest llibre fa tres anys, però ara hi ha afegit noves lectures, com ara d’Irene Vallejo i Rosa Montero.
El llibre vol mostrar i demostrar les virtuts de la lectura. “Intento fer-me ressò de nombrosos estudis que demostren que llegir és, objectivament parlant, bo per a la salut. De la mateixa manera que els metges busquen curar, quan no és possible intenten cuidar i acompanyar, cosa que els llibres fan d’una manera evident i notòria”, explica Jordi Nadal.
Tot i la defensa aferrissada de la lectura, en una època en què estem envoltats de ficció audiovisual, Nadal és honest. “Millor veure una gran pel·lícula que llegir un mal llibre; millor un bon concert que una mala pel·lícula; millor una bona conversa que un mal concert... El temps que tenim és finit i hem d’intentar passar-lo amb coses autèntiques i amb sentit”, aconsella.
“El plaer de la lectura és el derivat de voler estar una estona en contacte amb la vida i amb la veritat del món que es descriu als llibres. Per costum, interès, disciplina, vici... no ho sé, però vaig començar a reunir cites i fragments quan tenia 16 anys, sense saber què en faria”, confessa l’autor.
A Nadal li molesta la falta de diversitat cada cop més present. “Estem en un món irritat, de blanc o negre, d’«amb mi o en contra meu», i ens convindria recordar que el Pantone té 1.114 tonalitats de colors. Els parlaments bicolors fan por. I encara més els monocroms”, assegura.
El terme autoajuda ha esdevingut pejoratiu, per això fa un matís. “Crec que tots els llibres ajuden, d’una manera o altra, però podem parlar de self help i de science help, perquè l’ajuda també pot tenir una base científica. És evident que un llibre escrit per un metge o un psicòleg té més components de coneixement científic que un d’escrit per un empleat d’assegurances; pel plaer de contradir-me i demostrant que la literatura ens enriqueix perquè trenca esquemes, el cert és que Kafka, que era empleat d’assegurances, ens va explicar coses dures, certes i molt ben escrites sobre la condició humana. La literatura són punts de llum en una nit fosca”, rebla.
