Arts escèniques

De sexe i d’empaties

Albert Serra presenta una instal·lació, al Temporada Alta, rellegint el marquès de Sade

L’actriu Bárbara Mestanza indaga en com els ‘privilegiats’ empatitzen amb les desfavorides

Rebot del cap de setmana de programadors. Tant el cineasta Albert Serra (Personalien) com Conde de Torrefiel (Se respira en el jardín como en un bosque), que havien de participar en la concentració del 19 al 22 de novembre, s’han reprogramat aquest cap de setmana. Ara coincideix amb Sucia, de Bàrbara Mestanza, una artista que també podria interessar als programadors internacionals. Aquesta funció però és única, mentre que els altres dos treballs tenen un cert aire d’instal·lació en què el públic, en tot cas, és l’intèrpret.

Albert Serra tanca el cercle amb Personalien . Arran de la controvertida producció escènica Liberté a la Volksbühne de Berlín, i d’un rodatge posterior (amb el títol homònim), en què indagava entre el desig i la moral. Serra situa l’acció en un bosc, i dona via lliure al marquès de Sade. Ara la instal·lació (que va tenir bona rebuda al Museu Reina Sofia de Madrid) es trasllada a la Coma Cros, a Salt. Serra fuig de donar una trama concreta i prefereix que sigui l’espectador el que es faci la composició de lloc. Li agrada provocar i desconcertar. La instal·lació són dues grans pantalles reproduint escenes del film.

També Se respira en el jardín como en un bosque és una invitació a acomiadar-se de la història, de la perversitat de la trama. Es tracta d’un exercici, pensat durant la quarantena amb els mínims recursos possibles, seguint la màxima de Peter Brook: només hi ha un actor en un espai concret i un espectador. L’acció és simple: un espectador fa d’actor manipulant objectes segons li indiquen des dels auriculars, i un altre s’ho mira. Al cap d’una estona, l’actor assumeix el paper d’espectador i rellegeix el significat dels moviments, aparentment abstractes, que mou un tercer espectador. La peça es programa a La Mercè, també des de divendres i fins diumenge.

Finalment, Mestanza . Ella es pregunta a Sucia com un home pot empatitzar amb una dona que ha patit abusos sexuals. Aquesta és la recerca. Una de les claus és invertir els papers: que l’actriu faci d’home abusador i l’actor, de dona que pateix l’abús. L’acció es desenvolupa a partir d’una situació que va patir Mestanza, fa cinc anys. I han volgut relacionar-lo, com si fos un document, amb altres veus especialitzades. L’acció serà a La Planeta per a un grup reduït de públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín