Cultura

cinema

Sobreviure dibuixant

La pel·lícula animada ‘Josep’, dirigida pel debutant Aurel, retrata el dibuixant i militant antifeixista Josep Bartolí, que va patir l’exili als camps francesos del 1939

“Els dibuixos de Josep Bartolí mostren el que va passar a camps, però, per mi, no va dibuixar per deixar-ne testimoni, sinó per sobreviure.” Així ho veu Aurel, dibuixant de Le Monde i Le Canard Enchainé, que debuta com a director d’un llargmetratge amb la pel·lícula animada Josep, que arriba avui als cinemes (a Catalunya, de moment es podrà veure a Barcelona, Girona, Tàrrega i Balaguer). Aurel ha entrat a la divisió d’honor del cinema amb tots els honors: la pel·lícula, que té coproducció catalana d’Imagic TV i la participació de TV3, ha obtingut l’etiqueta de Cannes 2020, atorgada als films que hi havien de participar (es va cancel·lar pel coronavirus) i ha guanyat premis als festivals de Guadalajara (Mèxic), la Seminci de Valladolid, Atenes i altres de França i Bèlgica. També està nominada a millor pel·lícula animada als premis del Cinema Europeu, que es lliuraran la setmana vinent.

Josep Bartolí (1910-1995) va tenir una vida de pel·lícula: ninotaire, antifeixista i militant del POUM, es va exiliar el 1939, va estar empresonant en diversos camps de concentració francesos, va escapar, va viure a Mèxic, va tenir una relació amb Frida Kahlo, va treballar d’il·lustrador a Nova York i d’escenògraf a Hollywood...

Aurel va conèixer la seva història i l’ha convertida en un llargmetratge fet sobretot amb l’estil del cineasta, explica en una entrevista a El Punt Avui: “L’estil de la pel·lícula és el dels meus dibuixos de tota la vida, una adaptació del meu estil gràfic al que volíem explicar. Josep Bartolí i jo tenim estils molt diferents, per molts de motius.” Això sí, ha inclòs alguns dibuixos seus: “Volia fer un homenatge a l’obra de Josep ensenyant els seus dibuixos a la pel·lícula, però estan mostrats com a tals, com a dibuixos de Josep, sense barrejar-los amb els meus. Fins i tot, per ser totalment franc, hi ha algun d’aquests dibuixos de Josep que en realitat són inventats per nosaltres, per necessitat de la narració i la posada en escena. Els vam inventar copiant el seu traç.”

La pel·lícula transcorre majoritàriament als camps de concentració i mostra la violència i els maltractaments que van patir: gana, fred, malalties, violacions... Està narrada des del punt de vista de Serge, un gendarme que el va ajudar a fugir. “La pel·lícula és una ficció basada en la vida de Josep Bartolí, no és un documental ni un biopic. Hi ha coses de ficció al guió. La més important és el personatge de Serge, l’avi que explica la història a un net, que va ajudar Josep als camps. És de ficció, però es basa en personatges reals, metges i altres persones que van ajudar Josep a tenir paper i llapis i a escapar dels camps. Amb Jean-Louis Milesi [el guionista] vam tenir la idea d’utilitzar aquests personatges de la vida de Josep per crear el personatge del narrador de la vida de Josep. Això ens permet a nosaltres, que som francesos, i a la pel·lícula, que és sobretot francesa, tenir legitimitat per explicar la història. Serge representa el poble francès i el que hauria volgut fer en aquesta època.”

Sílvia Pérez Cruz ha compost les cançons originals de la pel·lícula i l’actor Sergi López, que domina el català, el castellà i el francès, les tres llengües en què està rodada la pel·lícula, ha posat veu a Josep Bartolí.

Èxit a França

La pel·lícula es va estrenar el 30 de setembre a França amb èxit de públic i bones crítiques. Aurel està orgullós d’haver ajudat a conèixer una part de la història del seu país que sovint s’ha amagat: “Va tenir un gran èxit de públic a França i molta gent va descobrir el que va passar als camps en aquella època a través de la pel·lícula. Van començar a venir instituts demanant per veure-la. És un honor que els professors d’espanyol, història, francès... s’interessin i s’animin a mostrar aquesta pel·lícula als seus alumnes.” Aurel insisteix que “és una pel·lícula de ficció, però m’interessa el fet que es pot veure com un punt d’entrada al que va passar a la història i pot despertar la curiositat del que va passar als camps i el que va fer l’estat francès”. “Això està connectat amb el meu ofici de cada dia, soc dibuixant de premsa, i el meu ofici entenc que consisteix a ser un punt d’entrada en les notícies i articles. Ho veig molt relacionat amb dirigir una pel·lícula així.”Aurel destaca el paper rellevant de l’obra de Bartolí en la memòria històrica: “Els dibuixos de Bartolí han ajudat molt a conèixer la vida quotidiana als camps. Hi ha poques fotos i són fetes des de fora dels camps. Una foto pot ser molt realista, però la gent es posa en actitud no habitual, es pren una pausa per al fotògraf. El dibuix no mostra la mateixa realitat, s’allunya del realisme, però permet explicar una història bastant més endollada a la realitat, perquè la gent no canvia d’actitud davant d’un dibuixant. Això permet treure moments molt més realistes de la vida. No des del punt de vista gràfic, però sí del que explica. Són testimonis dels camps, els dibuixos de Josep, tot i que, per mi, no va dibuixar per deixar testimoni, sinó per sobreviure.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’espectacle ‘Partícules paral·leles’, de The Amateurs Company, guanya la 25a Mostra de Teatre de Barcelona

Barcelona

Mor el compositor Josep Maria Mestres Quadreny als 91 anys

Barcelona

‘Adú’ lidera la cursa als Goya amb 13 nominacions i ‘Las niñas’ i ‘Akelarre’ la segueixen amb 9

Madrid

Pol Guasch guanya el 6è Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb l’obra ‘Napalm al cor’

Barcelona
LA GALERIA

Deep Purple a l’estany

Un mur que va canviar el pop

Los Angeles

De l’Havana a Nova York

Terrassa

La boira ‘Cunillé’

BARCELONA
Crítica
teatre

Llevataps