Cultura

Detectar l’intangible

Impuxibles indaguen sobre la pressió del cos i Mario Gas aborda el caciquisme

Temporada Alta combina les funcions previstes des de l’inici amb les reprogramades

Aquest vespre es presenta finalment a Catalunya Pedro Páramo, una adaptació teatral de Pau Miró del conte de l’escriptor Juan Rulfo, que ha tingut un gran èxit a Madrid i que va veure ajornada (sense data, encara) la seva temporada a Barcelona a causa del segon tancament de teatres.

Pedro Páramo, publicada el 1955 i precursora del realisme màgic, és una història d’històries, on la tendresa i la violència es combinen per denunciar l’abús dels oprimits i la corrupció, ens parla dels mecanismes de poder i de com s’utilitzen al voltant del món per al benefici propi a partir d’uns fets que transcorren en una petita comunitat. Gas compta amb Pablo Derqui i Vicky Peña per desgranar aquesta petita i lúcida trama sobre els que pateixen el caciquisme més impune.

Mario Gas torna a enfrontar-se a una adaptació teatral de textos literaris, amb la complicitat de Pau Miró, un altre amant de la literatura que trasllada. És contínua la recerca de Gas per transformar en recital o vetllades teatrals poemes i narracions breus. Precisament, d’aquí a pocs dies estrena a l’Akadèmia una adaptació de L’home de la flor als llavis, de Pirandello, que completa amb les cartes que l’autor va intercanviar amb la seva musa i actriu Marta Abba (deixant en ambigüitat una possible relació carnal, insinua Gas).

Les impuxibles

També Les Impuxibles signen un treball en procés que fa una reflexió social a partir d’una creació. Ara, aborden el pes social (principalment a les dones) per complir amb les mides estàndard del cos aparentment ideal. Si a Limbo qüestionaven el judici moral que es pateix a la transsexualitat; a Aüc parlaven de la violència de gènere; i a Suite Toc Num 6 reflexionaven sobre l’estigmatització de les persones diagnosticades amb malalties psíquiques i la càrrega dels familiars que assumeixen les cures; ara, a FAM indaguen sobre la gordofòbia. A la música (Calra Peya) i al moviment (Ariadna Peya) indispensable a cada muntatge, se s’hi afegeix la paraula amb la dramaturg María Velasco. Aquest dilluns (19.30 h) a El Canal es podrà veure algunes escenes que, d’aquí a uns mesos, arribarà en format espectacle tancat, en una sala encara per anunciar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Crònica
música

Mezquida: visca el nuvi!

Barcelona

Lluita per la diversitat

Barcelona

b1n0: binaris i orgànics

GIRONA

Educació, la clau per transformar el món

Barcelona

CaixaForum ofereix dos cicles amb l’òpera com a protagonista

Girona
El concert de la GIO passa al 31 d’octubre

El concert de la GIO passa al 31 d’octubre

Girona

Jordi Santasusagna guanya el 8è Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana amb la novel·la ‘Porcs’

Barcelona

Dani Poveda publica el disc ‘Llinatge del desig’ amb el seu nou projecte musical, Lavanda

Barcelona

Pintura sense límits

barcelona