Cultura

Mirador

El foraster sard

Imagineu-vos un monologuista ambulant que recorre tot de poblets d’un país, però no amb l’objectiu de mostrar als televidents el paisatge estrictament humà, sinó el paisatge humà i lingüístic. Com faria el foraster, si pensem en TV3, però que en aquest cas dorm a la mateixa furgoneta en la qual viatja, que arriba a Càller per sentir-hi sard al carrer i a les botigues, per conèixer-hi i sentir parlar els estudiants a la universitat i per cantar Su palu (L’estaca), en català i en sard, una nit a la platja del Pouet.

Un foraster músic, guanyador del Mou-te 2010 de Sant Cugat del Vallès. Un foraster especialitzat en tecnologies de la traducció, que fins fa quatre dies era professor del postgrau de correcció i assessorament lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona. El monologuista foraster és català i porta un llaç groc a la samarreta. Es diu Adrià Martín. La seva veu en off acompanya els sis capítols d’Adrià, beni cun me! (Adrià, vine amb mi!), produït per EjaTV i Terra de Punt.

El diumenge 3 de gener al matí es va estrenar a la RAI3 Sardenya el primer dels sis programes. Tots es van enregistrar l’estiu del 2019. És per això que ningú no porta mascareta. Martín se’n va a Càller en el primer capítol per sentir-hi el sard, que es conserva en família, sobretot a pagès, i que l’arraconament secular l’ha fet caure en desgràcia, seguint les informacions del Diccionari de les llengües d’Europa, d’Enciclopèdia Catalana.

És cert que el sard s’utilitza de manera discreta a l’escola i a la premsa, però també ho és que es troba en procés de substitució a favor de l’italià.

En els altres capítols Martín descobreix el patrimoni lingüístic de l’illa: el gal·lurès (parlat a l’extrem nord-oriental de l’illa de Sardenya), el sasserès (parlat a l’extrem nord-occidental), el lígur (parlat en dos enclavaments de la província de Càller) i, per descomptat, el català de l’Alguer, és a dir, l’alguerès, que és ple de sardismes: babai és oncle, cavidanni és setembre, ebba és egua, tiribriqui és llagosta...

Adrià Martín (Adrià Mor en el terreny artístic) afirma que els seus projectes sempre van lligats a la defensa de les llengües minoritzades. Lo somrís de la magrana és el títol d’un treball autoeditat de sis cançons (són sis els capítols televisius) en què se senten llengües dels Països Catalans i de Sardenya. Aquestes peces formen la banda sonora d’Adrià, beni cun me i es poden descarregar gratuïtament del web adriamusic.cat.

Ja ho va escriure Josep Pla: Càller és una ciutat blanca, assolellada, enlluernadora, “una ciutat per passar-hi tots els hiverns que a un home li queden de vida”. I per parar-hi l’orella.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Colau fa una crida a gaudir d’una festa de Sant Jordi “més carregada d’esperança que mai”

Barcelona

Maria Barbal, Gerard Quintana i Francesc Serés donen el tret de sortida d’un Sant Jordi “doblement especial”

Barcelona

El Gremi de Llibreters confia superar previsions i que Sant Jordi sigui el colofó a una setmana de vendes “animades”

girona
CULTURA

Llegiu els contes dels nostres lectors i lectores

BARCELONA

Descobreix uns finals de conte de luxe

barcelona

El filó dels autors gironins

Girona

Per Sant Jordi, tothom a la Devesa: “un lloc diferent per un any diferent”

Girona
Crònica

Lluny del Kremlin

Isabelle Huppert
Actriu

“M’interessen els personatges políticament incorrectes”

Barcelona