Cultura

La boira ‘Cunillé’

La Sala Beckett dedica un cicle a una dramaturga que atrapa pels seus enigmes espectadors, artistes i sales com la Comédie

Cunillé, com a actor, és un repte: “Amb molt poques paraules has d’explicar un subtext ampli”

Dimarts, al vespre, un grapat d’espectadors tenen el privilegi de veure la prèvia d’El jardí, la primera peça del Cicle Cunillé a la Sala Beckett. S’hi congreguen, com és habitual en aquests casos, molts actors i gent de la faràndula. De molt diversa edat i plasmacions escèniques. Des de Francesc Cuéllar fins a Albert Triola, Albert Prat i Carme Sansa. Des de Jordi Oriol fins a Xesca Salvà i Montse Amenós. Què els atrapa d’una dramaturga inqüestionable en l’escena catalana i europea? (L’autora ja va gaudir d’un cicle al 2017/18 al TNC i, des de l’any passat forma part del selecte repertori de la Comédie Française, a París). Tots els consultats, al vol, admeten que és un univers abstracte que se’ls apodera: una boira densa s’ha implantat al Poblenou en la setmana més freda de l’any, coneguda com la setmana dels barbuts.

Carme Sansa se sorprèn com, sent una persona distant (és mítica la seva intenció de no aparèixer enlloc, que es contradiu amb l’orgull teatral habitual), pot ser tan generosa en els seus textos: “El text és molt suggeridor.” Sansa admet que tot el que ha anat veient de Cunillé li ha agradat i confessa que participarà en la pròxima producció de l’autora a la Sala Gran: serà el primer cop que una autora contemporània catalana pugi a la Gran del TNC. Ho farà sota la direcció de Xavier Albertí, que ha dirigit la meitat dels seus textos, comptant pel broc gros.

Jordi Oriol admet que hi ha peces que li agraden més que unes altres de Cunillé. Li agrada un misteri que emparenta amb Pinter, però també amb Beckett. Li encanta trobar-hi els buits que l’espectador ha de construir. El seu misteri personal fa que costi definir-la: “Manté el misteri de les seves obres.”

Montse Amenós destaca del teatre de Cunillé “com juga amb l’espai, amb el temps; també la seva poètica, la seva ambigüitat i imprevisibilitat”. No es perdrà pas el cicle de la Beckett.

Albert Prat és un actor que, aclareix, va anar com a espectador a la sessió de dimarts. Ell representarà amb La Ruta 40 la producció estrenada en el Temporada Alta Els subornats. Prat va descobrir-la quan era alumne de l’Institut del Teatre en obres com ara Occisió i Barcelona, mapa d’ombres: “M’agrada moltíssim.” Quan estudiava, admet, notava que bategaven moltes emocions però no sabia gaire el què, no ho entenia. Tot i això aquest univers l’interpel·lava. Com a intèrpret defineix de “repte” engaltar un personatge seu perquè “amb molt poques paraules has d’explicar un subtext que és molt ampli”.

A més d’El jardí, dirigit per Albert Arribas (fins al 31 de gener), i d’Els subornats, dirigit per Lurdes Barba (de demà al 14 de febrer), també es programa Piedra y encrucijada, de Paco Zarzoso, dirigit per Marcos Sproston (del 21 al 31 de gener). La inclusió de l’autor valencià ve justificada perquè, amb Cunillé i Lola López, va crear la companyia Hongaresa, just ara fa 25 anys.

El Cicle Cunillé inclou tres lectures dramatitzades: Lurdes Barba prepara La nit (26 de gener), Jordi Prat i Coll entra en un món aparentment tenebrós a Saturnal (4 de febrer) i Alícia Gorina rellegeix un dels seus textos més icònics: Barcelona, mapa d’ombres (11 de febrer). Hi ha dos bonus track en el cicle: Toni Casares, director de la Sala Beckett, llegirà dos textos (Confessions i La vergonya) com a preàmbul de cada conferència programada.

LA XIFRA

6
obres
inclou el cicle: dues en format escènic i tres lectures dramatitzades de Cunillé, i un espectacle de Paco Zarzoso.

Qui més l’ha dut a escena treu el bisturí

Xavier Albertí (actual director artístic del TNC) acomiadarà els seus set anys en el càrrec dirigint L’emperadriu del Paral·lel (del 6 de maig al 13 de juny), un text de la dramaturga més esquiva a la premsa de Catalunya. La relació entre Cunillé i Albertí és molt llarga. Es va intensificar quan van fundar, el 2008, La Reina de la Nit, que havia de tenir una presència periòdica a la Sala Muntaner. Gràcies als èxits, la carrera d’aquesta empremta es va anar diversificant. Ara és el director el que s’aventura a fer una anàlisi de com són els personatges de la seva autora de referència. Parteix dels protagonistes de Barcelona, mapa d’ombres i L’ase i la pedra. Serà el 27 de gener. El cicle també inclou un debat sobre el compromís de la dramaturga amb els fets històrics en obres com ara Après moi, le déluge, El carrer Franklin i Islàndia, També en el seu ús de la farsa retrata personatges i èpoques vinculades a la història més propera. És el cas d’El bordell i Fronteres, per citar-ne dues d’evidents. La xerrada està programada per al 2 d febrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.