Cultura

Una distopia poètica

Pol Guasch guanya el 6è premi Anagrama de novel·la en català amb ‘Napalm al cor’, una al·legoria de l’opressió i de la poca distància que separa víctima i botxí

“De mi no hi ha res, tret de la mirada de l’autor”, va explicar Pol Guasch

Pol Guasch és un poeta jove (Tarragona, 1997) però segur dins la incertesa de plantejar-se el món des d’òptiques de to filosòfic. Té un extens i molt personal bagatge, sense perdre una certa humilitat, un tocar de peus a terra sempre recomanable.

El seu currículum és destacable, encara més si tornem a tenir en compte l’edat. Es va formar en estudis literaris (Universitat de Barcelona), és màster en construcció i representació d’Identitats Culturals (UB) i en el Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Forma part de la productora cultural La Sullivan. Ha estat professor associat de literatura i crítica de la cultura a la UB i actualment investiga sobre teoria i literatura contemporànies al King’s College de Londres. Té desenes d’articles sobre poesia i art publicats a la revista Núvol i és autor dels llibres de poesia Tanta gana (premi Francesc Garriga 2018) i La part del foc (premi López-Picó 2020).

I ara amplia tot plegat amb un nou premi, aquest cop l’Anagrama de novel·la per Napalm al cor, dotat amb 6.000 euros. Un premi cada cop més ferm pel que fa a buscar noves veus de gran potència al qual en aquesta edició s’han presentat 81 originals.

“Escric sobre maneres d’estar al món que em sorprenen, de com creem identitats des dels marges, des del llenguatge; he intentat escriure una novel·la que no traeixi com experimentem les coses, sense tenir la intenció de complaure ningú”, va comentar Pol Guasch en la roda de premsa que, per imposicions de la pandèmia, també va fer les funcions d’acte de lliurament del guardó.

Una obra formada per fragments curts, “com un trencadís”, amb pocs personatges i sense situar l’època ni l’espai geogràfic de manera concreta. Això amb “una llengua precisa, sòbria, impecable”, segons va definir Imma Monsó, membre del jurat. “No és un text per als amants de les obvietats, ho és per als que busquen imatges amb densitat poètica pel goig de la lectura”, va afegir.

Guasch voldria que el text, una distopia que mostra que “el mal també pot ser fascinant”, fos llegit de manera lenta i atenta. “Que ningú s’espanti perquè jo la vaig llegir tota seguida; hi ha trama i molta bellesa amb una llengua que flueix, i el que explica colpeix, perquè busca superar com es pot escriure després d’Auschwitz”, va comentar Mita Casacuberta, també membre del jurat, tot citant Adorno.

“L’obra té moltes interpretacions, però parla de la destrucció de l’individu en un context de massacre, amb referències al bosc com a lloc on es concentra el mal i les pors de la infantesa des d’un punt de vista simbòlic”, va definir Casacuberta.

“De mi no hi ha res, tret de la mirada de l’autor”, va explicar Guasch, que escriu sense saber on va, explorant els límits de la identitat. “L’hauria volgut més incomprensible, illegible, salvatge, de referents i d’hermetisme en el llenguatge”, va amenaçar.

El mes de març Anagrama publicarà Napalm al cor en català i a final de maig en castellà. Debut narratiu d’un autor que, escoltant-lo, empeny a pronosticar-li un futur brillant i sòlid amb un nivell creatiu molt per sobre del que estem habituats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.