Grönholm, no ens sabem vendre prou

Avui al Poliorama la producció catalana d’El mètode Grönholm fa la funció número 1.000.Aviat és dit. Jordi Galceran, el seu autor, ha col·locat aquest “fenomen teatral” a més de 50 països. Estrenat el 2003, continua actiu en molts escenaris. Si fóssim un país orgullós, empaperaríem la ciutat d’aquest èxit, o avorriríem parlant de la presència de Cunillé i Belbel al prestigiós repertori de la Comédie-Française. Ens pensem que és provincianisme i acabem pecant d’humils. I si algú en treu un rèdit econòmic, ho menystenim per popular, de ‘comèdia fàcil’. Necessitem aquests èxits, sovintejats. Per fer veure que el català és útil i necessari, més enllà dels Jocs Florals. Però el pudor (tan catòlic) ens fa amagar-ho: no ens sabem vendre prou. Ens falten directius comercials agressius com els que mosseguen a El mètode Grönholm.