“El canvi no és només arribar a dirigir; cal que després treballis a la teva manera”

En el meu cas, per sector considero el món editorial, l’universitari i les institucions. Les dificultats per arribar als llocs de responsabilitat màxima hi són totes. El cas del Llull n’és un exemple. En 19 anys, hi ha hagut set directors i una directora. En el món editorial, hi ha moltes més dones treballant-hi, però acostumen a ser homes els qui arriben a càrrecs de direccions generals. En el món universitari, el mateix. Ara que, amb el meu llibre Atreveix-te a fer les coses a la teva manera [Destino], faig sessions a docents que volen dirigir centres educatius, he vist que en els claustres hi ha moltes més dones o fins i tot un únic home i és ell qui arriba a director. Però aquesta és una part, arribar-hi. L’altra és que, quan hi arribes, t’atreveixis a fer-ho a la teva manera. El canvi no és només arribar a dirigir; cal que després treballis a la teva manera.

Sí. Repetidament. Com més responsabilitat tinc, més faig, a partir de la meva gestió, per solucionar-ho. Ja fa anys que quan identifico algun cas d’aquesta mena faig el que calgui per aturar-ho.

Tant les polítiques públiques com les privades el que han de fer, quan s’identifica un cas, és aturar-lo. Si no hi ha manera de canviar-lo o corregir-lo, lamentablement, des de posicions de responsabilitat, s’ha de prescindir d’aquesta persona. Sempre s’ha de fer costat a les persones que denuncien, acompanyar-les en la por, se les ha d’escoltar i fer que se sentin acollides. Són temes difícils, delicats, però se’ls ha de donar espai. No podem permetre cap comportament abusiu. Creiem en la bona feina, en la disciplina, però des d’un altre to, des de la generositat.

Sí, clarament. I des de posicions suposadament intel·lectuals i progressistes, s’ha fet molt mal. La por encara és molt present. A les dones que arribem per primer cop a un càrrec sovint ens diuen “ara ja hi ets, però fes el que fa tothom”. Quan arribes a un lloc de lideratge, de direcció des de la diferència de ser dona o d’una altra mena –entenc el feminisme com obrir escletxes cap a la transformació i la diferència–, és precisament per fer-ho a la nostra manera i corregir comportaments autoritaris, masclistes, abusadors, que teòricament tothom rebutja però que costa molt eliminar a la pràctica.