Una vacuna per a la cultura

La cultura ha estat un dels sectors més perjudicats per la pandèmia i les seves restriccions. Des de fa més d’una dècada viu en un estat de fragilitat que la crisi sanitària no ha fet més que deixar en evidència, multiplicant les deficiències del sistema. Calen compromisos ferms per ajudar a reconstruir allò que funcionava i posar solucions a allò que era un clam que necessitava millorar; calen ajuts directes durant força temps i el manteniment dels ERTO, ja que els ingressos no es recuperaran immediatament i ara toca remar en un panorama radicalment més complicat. La bona entesa interna ha permès crear taules transversals de diàleg amb l’administració i han aflorat iniciatives solidàries que han posat l’accent en la manutenció directa de les persones. I, malgrat tot, s’ha aconseguit un gran objectiu: la consideració del públic que els espais de cultura són segurs. Ha costat més que aquest concepte fos aplicat pels responsables de l’administració, de manera homogènia en tots els àmbits, i especialment en el de la música. Tot i així s’han seguit els protocols de seguretat marcats pels especialistes i s’ha pogut mantenir bona part de la cultura oberta, un fet que ens ha situat com a mirall cultural del sud d’Europa i del món. El grup Cultura Segura (nascut d’Actua Cultura i creat per gestionar de la millor manera possible el període de convivència amb la pandèmia) ha teixit una xarxa imprescindible en un moment crític. Si entrem en el detall, durant el 2020, als teatres de Barcelona hi ha hagut una caiguda de la facturació d’un 55% de mitjana, una reducció del 50% dels circuits, i de la capacitat de risc per la disminució de públic. Només en aquesta ciutat hi ha hagut 500 espectacles menys i 6.200 funcions perdudes. Des del tancament, el 12 de març, fins al mes de setembre, l’activitat en viu va ser pràcticament inexistent, amb l’excepció de l’oasi valent del Festival Grec. Ara mateix només disposen d’un ajut de la Generalitat que els permet decidir estar oberts, però amb una afectació del consum molt condicionada per la reducció d’aforament i pel confinament perimetral. Al llarg de l’any passat els cinemes només van poder obrir 73 dies en condicions normals provocant una caiguda d’un 74% d’espectadors. El 2021 ha començat pitjor i els cinemes encara esperen un pla de rescat des del govern central. Molts festivals han hagut de suspendre o migrar a formats en línia. D’altra banda, la producció ha pogut afrontar millor la crisi en trobar nous canals i formats on dirigir les seves obres. La pandèmia ha posat de manifest el gran desconeixement de la singularitat de les sales de concerts, fins al punt de plantejar les mancances estructurals i la necessitat d’una llei d’espectacles amb la mirada posada en el segle XXI. Després d’un any de tancament, les dades mostren una caiguda de més de 80 milions d’euros i la suspensió de més de 8.000 concerts que han afectat uns 5 milions d’espectadors i més de 1.700 treballadors. Les galeries d’art han vist com el 2020 la facturació decreixia un 40% de mitjana i han calgut esforços ingents per adaptar l’accessibilitat a les activitats. Els ajuts han arribat amb comptagotes i s’ha demanat, de manera reiterada, que els museus i col·leccions facin la seva despesa de forma local ajudant les galeries i els artistes. Finalment, l’augment de l’índex de lectura i el suport a les llibreries de proximitat han estat els principals aliats del món editorial. La recuperació dels llibres en el mercat interior durant el segon semestre del 2020 contrasta amb una forta davallada de les exportacions al mercat exterior, i el tancament de llibreries a principis d’any que ha suposat una caiguda de vendes molt important. L’objectiu més immediat és poder celebrar Sant Jordi complint totes les mesures de seguretat. En definitiva, la unió sectorial ha entès des de fa mesos que s’ha de posar a liderar la represa, perquè la cultura també necessita, urgentment, una vacuna.