Música

Zoo

GRUP DE MÚSICA

“Volíem fer un disc amb actitud juganera i desenfadada”

Sé que pot sonar paradoxal, però estem en un moment feliç en les nostres vides
‘Llepolies’ és el primer disc que hem fet tal com els grups aspiren a fer un disc

Zoo han esdevingut un dels grups de capçalera de tota una jove generació de catalans d’ençà que, el juny del 2014, van irrompre de manera fulgurant amb Estiu, en què ja posaven en relleu la seva amalgama d’electrònica, hip-hop i essències tropicals. Set anys i dos discos de llarga durada (Tempestes venen del sud i Raval) després, el grup de Gandia trenca un període de quatre anys de silenci discogràfic amb Llepolies (Zoo Records), un disc que juga més amb les formes que no pas amb els fons i que es podrà començar a degustar en directe, entre altres dates, a Madrid i el País Valencià; dissabte, a Barcelona; el dia 24, a Girona, i el 18 de juny, a Manresa. Quedem amb Toni Sànchez, Panxo (cantant), en un hotel apartament de la Via Augusta de Barcelona.

Què els ha dut a titular el seu tercer disc amb una paraula tan bonica com ‘Llepolies’?
Sí que és bonica, sí, tot i que al País Valencià, suposo que com a Catalunya, de les llepolies ja fa temps que se’n diuen chuches. Llepolies va ser la primera cançó que vam treballar a l’estudi i resumeix força l’actitud que hem volgut reflectir en el disc. Volíem fer-lo de manera juganera, desenfadada i divertida.
Amb moments, fins i tot, d’humor.
Exacte, tot i que, fer humor amb bon gust que, a la vegada, contingui missatge, no és gens fàcil. Sé que pot sonar paradoxal, ja que el moment és especialment crític, però ens ha agafat en un moment realment molt feliç en les nostres vides, aquest disc. El grup està més que consolidat i, en molts aspectes, hem aconseguit allò que somiàvem quan vam començar. Veníem, però, de fer dos discos amb una estètica discursiva molt marcada i, aquesta vegada, ens venia de gust alliberar-nos-en i fer un disc de manera més lleugera i desacomplexada.
Han passat, però, un munt de coses sobre les quals queixar-se, des de la publicació de ‘Raval’: l’1-O i la repressió, l’auge de l’extrema dreta, l’exili de Valtònyc i l’empresonament de Pablo Hasél...
El concepte del disc, però, ja estava força avançat quan van passar moltes d’aquestes coses i, si l’han marcat, ha estat de manera subtil i abstracta. Tot i que en les nostres lletres hi ha un component clarament polític, volíem evitar temàtiques massa concretes i selectives. No pas perquè siguin millors o pitjors, sinó perquè, artísticament, no en teníem ganes. Els dos primers discos ja tenien aquesta manera de difondre el missatge.
El videoclip de ‘ Llepolies ’, un banquet “gastrosexual” gravat al Palau Ducal de Gandia, és força irreverent.
Els jesuïtes, quan van veure el vídeo, es van disgustar una mica, però allà també s’hi va rodar la sèrie Els Borja, que tenia escenes molt més picants que el nostre vídeo! Però nosaltres som qui som i estem adscrits a un sector ideològic que, als jesuïtes, no els deu agradar...
Hi ha una cançó que es diu ‘La del futbol’ i algú que declara, al principi, estar preocupat per com els valors del capitalisme es transfereixen al futbol.
Sí, Ángel Cappa, que va ser el segon de Valdano durant molt de temps. Ha escrit algun llibre en defensa d’uns valors que s’han perdut. A mi m’agrada el futbol, soc del Llevant, però volia fer una cançó irònica sobre com el futbol té aquest poder alienant que ens fa perdre de vista, per exemple, tot el que trinquen els Borbons.
Van començar a gravar el disc a començaments del mes de març del 2020, dies abans del confinament. Com ha afectat la pandèmia ‘Llepolies’, tant des d’un punt de vista artístic com logístic?
Pel que fa a lletres, vaig intentar passar-hi una mica per damunt, ja que de la pandèmia ja se’n parla prou i, més enllà d’algunes reflexions, no crec que hi pugui aportar gaire cosa, jo. Sí que vam tenir dubtes de si ajornar la sortida del disc fins a la tardor, però vam adornar-nos que no ens venia gens de gust guardar en un calaix unes cançons que acabaven de sortir del forn.
En un documental fet per coincidir amb el llançament del disc, defineix ‘Llepolies’com “el primer disc de veritat de Zoo”. Per què?
Perquè és el primer disc que hem fet tal com els grups aspiren a fer un disc. Hem disposat de temps de qualitat, mitjans i diners, ja que en dúiem uns quants d’estalviats. A més, hem tingut gent externa que ens ha aportat visions tècniques molt específiques i de qualitat sobre com treballar els vents o l’electrònica, per exemple. Hem refet cançons i, fins i tot, n’hem descartat, la qual cosa mai no havíem pogut fer fins ara.
S’han alliberat de la pressió que sempre havien dit que patia Zoo?
En el meu cas, sí. Els primers anys de Zoo van ser molt frenètics, ja que vam tenir un ascens molt fulgurant. Vam entrar de ple en aquesta cultura de la immediatesa tan dominant avui dia en el món cultural, en què, siguin discos, cançons o vídeos, sempre has d’estar present i oferint novetats. Això ens havia esclavitzat molt, però al final de l’última gira vam decidir governar nosaltres els nostres tempos.
A ‘Llepolies’ canta més i rapeja menys.
Sí. D’entrada perquè un disc tot rapejat m’avorreix. I, després, perquè jo, a l’escenari, ja no puc estar una hora i vint fent rap, he de cuidar-me la veu. Volia un punt més relaxat i melòdic, integrar la veu amb la música. Que no ho dominés tot el missatge.
Tenen molt ressò a l’Estat. Poden acabar cantant un dia en castellà, Zoo?
Jo soc castellanoparlant d’origen. I, quan treballes amb rimes, les llengües són eines molt importants. Però sempre hem tingut molt clar que aquest projecte era valencià i en valencià.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona