Art

Un jardí d’artistes

El centre d’art Tecla Sala difon en una exposició la intensa vida creativa multidisciplinària del Districte Cultural de l’Hospitalet

En els últims cinc anys, més de 500 artistes han instal·lat els seus espais de treball a la ‘perifèria’

“Què necessites?” Albert Mercadé fa més de cinc anys que planteja aquesta pregunta a tot artista que instal·la el seu espai de treball a l’Hospitalet de Llobregat. I ja en són més de 500 els que han decidit fer-ho, fastiguejats per les condicions que imposa Barcelona. Els abusius preus dels lloguers en són la raó principal, però sovint s’hi afegeix la falta d’empatia. Amb un gest tan bàsic com escoltar-los, ajudar-los a no ofegar-se en la paperassa burocràtica i proveir-los de recursos per produir les seves idees, el Districte Cultural de la segona ciutat més poblada de Catalunya ha demostrat en poc temps que quan hi ha voluntat política, en aquest cas municipal, els artistes troben el seu encaix en la societat.

L’exposició Our garden needs its flowers, que presenta el centre d’art Tecla Sala (fins al 18 de juliol), reuneix l’obra d’una cinquantena de creadors d’aquesta nombrosa colònia, “i que no para de créixer”, subratlla Mercadé, el seu comissari juntament amb David Armengol. El títol (traduït: El nostre jardí necessita les seves flors) l’han manllevat del primer disc dels africans Jess Sah Bi i Peter One i és una picada d’ullet al pes musical que té el projecte expositiu. Perquè també en té l’antiga zona industrial de l’Hospitalet reconvertida en territori amic dels treballadors de la cultura. “Al voltant de la sala de concerts Salamandra hi ha més de 500 bandes”, desvela Mercadé, director de la Fundació Arranz-Bravo i col·laborador de l’oficina del Districte Cultural.

Salamandra ha rebut l’encàrrec de propulsar un cicle d’actuacions atípic dins d’un centre d’art. L’escenari, de nom Belvedere i construït ex professo, és una fantasia arquitectònica de l’estudi Takk (Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño), que no va deixar Barcelona sinó Madrid per l’Hospitalet. I n’hi ha de procedències més llunyanes. “La meitat són estrangers. Hi ha gent de tot el món.” Com el duet meitat argentí i meitat japonès Lolo & Sosaku, afiliats a la música experimental, que han exposat en els museus més prestigiosos. A Tecla Sala fan lluir una de les seves màquines que escupen sons i pintures simultàniament.

El visitant les trobarà al principi del recorregut, i tot d’una ja s’haurà adonat que el disseny de l’exposició tampoc n’és, de convencional. Des dels dispensadors de gel hidroalcohòlic fins a les cadires dels vigilants són creacions d’autor. I això s’explica perquè l’Hospitalet també ha atret molts dissenyadors; “de fet, les últimes onades són sobretot dissenyadors”. L’equip de comissaris ha confiat la presentació de l’exposició als estudis Does Work i Sociedad 0, que, recorrent a la imaginació, no han fet ni un sol forat a les parets.

Música, disseny i, és clar, art es relliguen en la mostra, que defuig els calaixos dins dels quals es classifiquen habitualment els artistes, com els generacionals. El tàndem de comissaris ha preferit ordenar-los per afinitats estètiques i conceptuals. En la desena d’espais de creació del Districte Cultural (Edifici Freixas, Salamina, La Infinita, TPK…) es teixeixen xarxes de relacions entre talents de totes les edats. El més jove de l’exposició és Raül Pérez (1995!), que a més és l’únic nascut a l’Hospitalet. El més consagrat internacionalment, Antoni Muntadas, a punt de fer-ne 80, va marxar de Barcelona fa un parell d’anys. “Què necessites?” “Vull fer un taller comunitari d’aprenentatge de l’entorn.” I es va fer, la tardor passada. Al jardí de Tecla Sala, la seva flor té forma de llibre d’artista sobre les paraules amb significats desgastats de tant potinejar-les. Per exemple, avantguarda.

L’avantguarda (la de veritat) també té veu en el projecte. Amb visió històrica, s’hi ha incorporat una peça, preciosa, de l’uruguaià Rafael Barradas, que als anys vint del segle passat va viure una temporada a l’Hospitalet i va convertir el seu domicili del carrer de Josep Maria de Sagarra en un espai de tertúlies intel·lectuals. Lorca, Dalí i Buñuel són alguns dels que van passar pel seu mític Ateneíllo.

Xavier Grau és un altre dels grans noms de l’art català que es van refugiar a la ciutat perifèrica els últims anys de la seva vida. Va morir l’any passat, en plena pandèmia. Té una obra en l’exposició i més endavant n’hi tindrà algunes més, amb acte d’homenatge inclòs. Potser a algú se li encén la bombeta i decideix fer-li la retrospectiva que es mereix. Ara que els joves han tornat a la pintura, no hi hauria d’haver tants prejudicis. Per cert, en l’exposició hi ha un dels fars d’aquest retrobament amb els pinzells, el danès Rasmus Nilausen. I amb una idea de pintura expandida, Marria Pratts ha construït una rèplica del seu estudi.

Our gardens... es va planificar abans de la irrupció del coronavirus, cosa que vol dir que després s’han hagut de trampejar força obstacles. Mònica Planes es va trobar que en ple confinament no tenia a l’abast els seus materials. Només tenia accés al ciment, la fredor del qual ha anul·lat amb unes escultures plenes de sentiment.

Són temps difícils per a tothom, però per a alguns molt més que per a d’altres. Els responsables del Tecla Sala van veure tot d’una, el fatídic març de l’any passat, que les seves instal·lacions podien fer servei als grups socials més vulnerables de la població. Durant deu mesos, és a dir, fins a aquest gener, el centre d’art de l’Hospitalet ha estat un punt de lliurament d’aliments de la Creu Roja. El fotògraf Matteo Guidi en va fer un reportatge. I és emocionant que l’exposició acabi amb aquestes imatges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona