Txékhov reescoltat, a ‘Las canciones’
Els personatges de Txékhov esperant qui sap què, desitjant el seu Moscou particular, és el punt de partida de Las canciones, de Pablo Messiez. La peça es representa només durant quatre dies al Lliure de Montjuïc després d’una temporada d’èxit a Madrid. Les entrades estan exhaurides de fa temps. L’autor, com David Selvas ha comentat altres vegades, aspira que el públic visqui la connexió d’un concert en aquesta obra en què es canta, es balla i s’interpreta.
La Covid ha donat una volta més d’interès a aquest treball, que és una invitació a prendre’s temps per escoltar i aprofundir en les lletres de les cançons, en el drama dels personatges. Arran del tancament dels teatres, explicaven fa uns dies els membres de la companyia, el públic ha tornat amb unes ganes renovades: “El ritual és més poderós.”
Messiez va treballar amb La Kompanyia Lliure(El temps que estiguem junts, 2018) en un treball carregat d’ambigüitat i emocions. Per a Messiez, la clau és que l’equip “estigui en consciència”, obert a descobrir les oportunitats durant la creació. A Las canciones, dos personatges entren en una mena de caixa de música i desequilibren la situació adormida del grup. El seu Moscou és el somni d’anar al mar. L’escena troba noves emocions partint de la idea que, en realitat, entre escena i públic “el silenci ens iguala a tots”.
