Art

Crònica

Diàlegs artístics

Les obres d’art, com les persones, s’atreuen o es repel·leixen quan es tenen a la vora. Si hi ha bona química entre elles passa el mateix que en les relacions humanes: que s’enriqueixen mútuament. El Museu Frederic Marès i l’associació Galeries d’Art de Catalunya han propulsat el projecte de correspondències artístiques Convidats i amfitrions (fins al 20 de juny), a cura de la periodista i crítica d’art Montse Frisach. El museu hi ha posat el lloc i les seves col·leccions històriques i l’entitat galerística, tres peces modernes i contemporànies dels fons dels seus associats.

“El diàleg és transversal i intemporal”, sosté Frisach. Oceans de temps separen el primer maridatge que el visitant es troba només d’entrar al museu. L’amfitrió és el cap d’August, del segle I dC, una peça molt singular perquè és l’únic retrat del primer emperador de Roma que s’ha trobat a Catalunya, a Tàrraco. I el convidat, el quadre Enric Clarasó al seu taller (1889), de Santiago Rusiñol. La comissària anima a parar atenció al prestatge que hi ha al costat de la finestra de l’estudi de l’escultor. Hi reposa el guix d’un tors que al·ludeix a la famosa estàtua del déu fluvial Ilissos del Partenó d’Atenes, de més de 2.500 anys d’antiguitat. I això ens recorda que els artistes sempre s’han emmirallat en el passat. I que col·leccionar és una forma de retenir-lo. Rusiñol en fou. Marès, també.

La pintura pertany al galerista barceloní Gabriel Pinós (Gothsland), que recentment ha descobert la localització exacta del primer Cau Ferrat. Abans que s’ubiqués a Sitges, el temple dels modernistes va tenir la seu al carrer Muntaner, 38 (actual 24), just on veiem Clarasó treballant les seves obres.

Frisach ha fet una immersió en centenars d’obres d’art cercant-ne connexions insospitades. El més còmode i fàcil hauria estat triar les estel·lars, però ha volgut donar també una oportunitat a peces que en un museu tan bigarrat com és el Marès passen desapercebudes. És el cas de Sant Miquel vencent el dimoni, una talla policromada renaixentista que simbolitza el triomf de l’Església Catòlica contra l’heretgia protestant. El suposat bé que venç el suposat mal. Un missatge alliçonador que una pintura contemporània contraresta amb una idea més complexa i lluminosament empàtica del significat de la vida i de la mort: L’àngel, de Gregorio Iglesias, cedit per la galeria Espai Cavallers de Lleida, amb la imatge d’un ser pietós que fa de mediador en els crepuscles humans.

A la Sala Femenina del Marès s’hi ha infiltrat una tercera presència intrusa que importuna el plàcid món ornamental de les burgeses, integrat per ventalls, guants, bosses i diademes. És el retrat d’una noia indígena filipina, de l’ètnia isneg, coetània a les dones benestants d’Occident del tombant del segle XIX. Procedeix de Pigment Gallery, de Barcelona, i és de Marta Fàbregas, una artista que treballa a partir de fotografies antigues de dones que han sofert algun tipus d’opressió, en aquest cas la colonització, i amb una tècnica molt laboriosa aconsegueix dignificar-les.

Convidats i amfitrions es complementa amb diverses activitats per reflexionar sobre aquestes reciprocitats artístiques. La més immediata serà un debat, el 12 de maig, entre Glòria Bosch, exdirectora de la Fundació Vila Casas, i Joan Yegüas, cap de l’àrea de Renaixement i barroc del MNAC. Com a colofó de la proposta, el 18 de juny es farà un debat amb antiquaris, col·leccionistes i galeristes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen