Post- Hamlet

Segon dia dedicat a l'escena internacional amb Hamletas, producció lituana de Korsunovas. De totes, imaginades o vistes, les propostes de Hamlet aquesta és sens dubte la més extraordinària, la causant d'una impressió més fonda i torbadora, la millor. Per què? Per la posada en escena, pels recursos emprats, pel moviment escenogràfic i dels actors, per la llum i l'espai sonor, per la senzillesa i la complexitat, per la fascinant deconstrucció narrativa, per la visceral cruesa explícita, per la mirada profunda i contemporània, per la intel·ligència en la lectura, per la vida escènica i el fabulós i pertorbador imaginari expressat...

Quadre: espai ample, despullat, afòtic..., som a l'interior d'un gran camerino, a banda i banda penjadors metàl·lics recolzen vestits foscos, dessota una post de planxar, poms de flors blanques rutilen en unes quantes gerres espargides, ressonen ecos, sons de rata a l'obscuritat, al centre nou tocadors blancs alineats, els personatges, asseguts en llurs cadires, mostren ses espatlles, advertim rostres intensos en la imatge que llampurna dels miralls, semblants que es maquillen, rostres que es pregunten, una vegada i una altra, insistents: Qui sóc?!!

I tot esclata i es deforma, l'escenografia muta i es replega constantment, conferint espais nous, diferents, íntims, en un moviment sobri però continuat, on els personatges, com atrapats pels miralls i atrets per l'esdevenir dels destins a què s'emparen, reviuen el món al·legòric d'Elsinor, per acabar, inevitablement, finint... Admirable la història del jove príncep que se'ns explica de manera ahistòrica i no lineal, en què les escenes són mesclades i deconstruïdes de manera al·lucinatòria i impactant, un puzle en la imatge del qual tots ens hi reconeixem. Extraordinari! La resta és silenci...