Art

Ficcions reals

CaixaForum exposa els treballs fílmics de l’artista Pedro Neves Marques sobre la fragilitat ecològica

La protagonista de les seves obres és una androide que interpreta una actriu indígena

La ciència-ficció toca de peus a terra en el treball de l’artista Pedro Neves Marques (Lisboa, 1984). Fascinat per aquest gènere des de petit, l’utilitza no només per construir mons probables, sinó per revelar-nos mons que, per distòpics que semblin, ja existeixen en el present. El 2017 va donar forma a les seves fantasies realistes en el film Llavor exterminadora, en què especula amb una gran catàstrofe mediambiental al Brasil provocada per un vessament de petroli al mar. No va recórrer a cap efecte especial: totes les localitzacions on va rodar són vertaderes i donen fe que no és el futur de la humanitat el que està en perill sinó el seu ara més immediat.

Neves ha continuat creant pel·lícules sobre la fragilitat ecològica, la més recent d’animació. Fa dos anys va obtenir una beca de la Fundació la Caixa per produir-ne una de nova, cosa que la pandèmia de la Covid 19 va estroncar per la impossibilitat de filmar al Brasil. Però són tan oportuns els seus missatges en aquests temps de crisi sanitària global, indissociable de l’emergència climàtica i de l’ètica de la ciència, que CaixaForum Barcelona ha decidit no ajornar més la seva exposició, YWY. Visions (fins al 26 de setembre), coorganitzada amb el Centro de Arte Dos de Mayo de Madrid, que en presenta simultàniament una versió pràcticament idèntica. “Les problemàtiques contemporànies més urgents i vigents conflueixen en aquest projecte”, subratlla la seva comissària, Rosa Lleó.

YWY és el nom de la protagonista de la seva sèrie de films, una androide que es relaciona amb els humans i amb altres formes de vida en situació límit de supervivència. En un curtmetratge molt fi sobre la dicotomia natural i artificial, conversa amb una plantació de blat de moro modificat genèticament, que creix amb llavors anomenades terminator, d’un sol ús. I a la pel·lícula central, intenta convèncer un treballador de la petroliera que ha causat la marea negra que es refugiïn junts als cultius de soia que ocupen immenses extensions de l’interior del Brasil i que han arrasat ecosistemes sencers. Més imatges que semblen de ficció i són la crua realitat. “Aquí només hi ha silenci, no hi ha vida”, se sent que li diu el tècnic de so a Neves en un altre curt.

“YWY és l’obra d’art”, exclama l’artista. El robot amb aspecte humà és interpretat per l’actriu i activista indígena Zahy Guajajara. Ella mateixa es va batejar: YWY significa terra o territori en tupí-guaraní. La llengua materna de Guajajara és el ze’egete, pròpia del poble tenetehara guajajarà, que viu a la regió del nord de l’estat brasiler de Maranhão. En una instal·lació sonora que obre el recorregut expositiu, YWY parla amb els seus mots ancestrals sense cap traducció. “Traduir sovint és trair realitats culturals que són úniques”, raona en un perfecte portuguès. Les tensions postcolonials impregnen aquesta operació artística que ha compartit amb el cineasta de l’antiga metròpolis. Però per a Guajajara és convenient afrontar-les desterrant certs mites romàntics, com el de l’indígena primitiu aïllat. “Que existeix, sí, però la majoria vivim en les grans ciutats i tenim una doble identitat. És aquesta hibridació, aquest pont entre dos mons, el que penso que ens pot ajudar a imaginar nous horitzons”, sosté.

Neves també és poeta. Les parets de l’exposició de CaixaForum s’han folrat d’influències literàries de la seva visió particular de la ciència-ficció. En una recorda que el terme robot, provinent del txec, era en origen femení, robota, designava una esclava i es va utilitzar per primera vegada el 1921 en una obra de teatre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona