Oportunitat per a l’Hermitage
L’Ajuntament comença a veure de més bon ull el projecte del museu perquè s’ha aliat amb el Liceu
Més temps i més concreció. Això és el que necessita ara l’Ajuntament de Barcelona per decidir si autoritza o no la subseu del Museu Hermitage. Pot semblar que hi continua tenint els mateixos recels de sempre, però la situació ha fet un gir significatiu els últims dies. L’anunci d’un acord dels promotors de l’equipament amb el Liceu ha obert “un nou escenari amb nous elements a tenir en compte”, va dir ahir la tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, en una roda de premsa que es va convocar de pressa i corrents a la tarda per demanar al Port que retiri –i ja és el segon cop– de l’ordre del dia d’avui el punt de la concessió de la parcel·la de la Nova Bocana al controvertit projecte. La resposta de la presidenta de l’Autoritat Portuària, Mercè Conesa, va ser que aquest matí ho valoraran tots els membres del consell d’administració.
El cas és que el consistori s’ha començat a mirar amb uns altres ulls l’operació gràcies a aquesta possible aliança amb el teatre. Possible perquè encara l’han de certificar els seus òrgans de governança. És “importantíssim” l’interès que ha mostrat el Liceu per incorporar-s’hi, però l’ajuntament no en sap “massa més”, va remarcar Sanz, que va comparèixer acompanyada de dos tinents d’alcalde més, Laia Bonet (àrees Agenda 2030 i Transició Digital) i Joan Subirats (Cultura, Educació, Ciència i Comunitat), amb la idea de donar una imatge d’unitat del govern municipal, dins del qual hi ha opinions contraposades sobre l’Hermitage. Amb matisos quasi imperceptibles, ahir tots tres van coincidir.
“La nova proposta va en la bona línia i pot ser el desllorigador d’una oportunitat que s’havia convertit en un problema”, va sostenir Bonet, per qui també ha ajudat a reconsiderar-lo que més de 80 entitats veïnals i empresarials hagin signat un manifest a favor del museu. Bonet va passar per alt l’absència de suports del món cultural català, que majoritàriament s’hi ha oposat des del primer moment, alertant que la prioritat hauria de ser atendre la seva precarietat endèmica i posant molt en dubte els interessos museístics de la delegació barcelonina de la pinacoteca russa.
Per Subirats, sobre la taula ara hi ha un plantejament “molt diferent, amb més capes, que supera el que inicialment es limitava a una franquícia de l’Hermitage”. Una capa és la del Liceu i una altra, un centre d’investigació tecnològica que estarien impulsant diversos agents locals. En la roda de premsa no va quedar clar si aquest podria ser un pla B de l’Hermitage o si s’hi hibridaria. El que sí van subratllar Subirats i Sanz és que al solar de 12.000 metres quadrats del front del litoral no hi cap tot i que el que cal és tenir una perspectiva de conjunt de tota aquesta zona del port en transformació per veure com encaixarien les peces.
Tot i algunes ambigüitats, el to de l’Ajuntament ha canviat i queda clar que ja no es tanca en banda amb una operació de 50 milions d’inversió privada que fa anys que està encallada. Les pressions polítiques, mediàtiques i econòmiques a l’alcaldessa Ada Colau per desbloquejar-la no han tingut equivalent amb cap altra iniciativa cultural del passat.
Sanz va insistir que hi ha hagut “un punt d’inflexió”, però que volen “treballar-ho bé i conjuntament”. “No ens hem fixat cap termini”, va precisar. I què passarà si el Port no s’hi avé? “Que no avançarem”, va avisar la tinenta d’alcalde. En altres paraules: que l’última paraula la té l’Ajuntament.
