Txèkhov a l’ADN
El Teatre Lliure rememorarà la tradició teatral de l’Europa de l’Est, des del testimoni de Fabià Puigserver, en el 45è aniversari d’aquesta companyia a Gràcia
Clàudia Cedó, Pau Carrió, Korsunovas o Karasinska, entre d’altres, dirigiran al Lliure
Per l’actual director artístic del Teatre Lliure, Joan Carles Martel, Fabià Puigserver va portar la tradició de l’Europa de l’Est al barri de Gràcia. L’escenògraf i director, impulsor del Teatre Lliure el 1976, va exiliar-se amb la família i va viure la joventut a Polònia. Va ser on va conèixer les teories del teatre de Grotowski i on va entendre la importància de trencar amb el teatre a la italiana clàssica, per aconseguir involucrar el públic en l’escena. Per Martel, avui són habituals les produccions de Txèkhov a Catalunya pel pont que va aportar Puigserver en el seu retorn. Sense anar gaire lluny, la temporada vinent es reprogramarà Les tres germanes amb direcció de Julio Manrique (el maig vinent i amb el 100% d’aforament), reconegut amb tres premis de la Crítica fa unes setmanes i la nova aposta de Temporada Alta: L’oncle Vània, dirigit per Oskaras Korsunovas i amb repartiment català.
El Lliure presentarà la programació sencera el setembre vinent, però també va avançar algunes altres novetats. Alícia Gorina reversiona el film Les verges suïcides, de Sofia Coppola, dues dècades més tard, sota el títol Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema... Pau Carrió s’atreveix a fer una adaptació de Crim i càstig, de Dostoievski (amb Pol López de protagonista), com quan Carlota Subirós va atrevir-se amb El quadern daurat. Xicu Masó torna al món dels marginats (com ja va fer amb el metge de Lampedusa). Ara, amb dramatúrgia de Clàudia Cedó, parlen del xoc emocional dels joves refugiats de l’est, de Síria i particularment de la minoria religiosa yazidita en arribar a Suècia als anys noranta. Síndrome de gel narra la seva incapacitat d’adaptació.
De les visites avançades al Lliure, destaca Imitation of life, de Kata Wéber, del director hongarès Kornél Mundruczó, un artista que ja cotitza en cartells com Avinyó o la Biennal de Venècia, i que debutarà a Catalunya amb aquesta posada en escena.
Per acabar, el Lliure impulsa un projecte de nova creació amb la jove directora polonesa Anna Karasinska. Ella desenvoluparà un projecte al Lliure de Gràcia amb un grup d’espectadors no professionals. Martel no defuig d’integrar la societat a dalt l’escenari. La recepta perquè el públic se senti identificat amb el Lliure és acollint-lo i obrint-se a noves mirades, sumant-se a la programació artística professional, argumenta.
Ahir es van fer públics els premis extraordinaris Carlota Soldevila (2.300 euros per projecte de creació, que no implica necessàriament la seva estrena Són 20 projectes que donen empenta a peces d’investigació. D’El Col·lectiu reben beca Blanca García Lladó (Cowboy mouth); El Eje (Finitud: Pluja de pedres; La Virgueria, (El missioner), i H.I.T. (Amateur). També destaquen altres noms com Ça Marche (Cantus gestualis); cia Vero Cendoya (Viatge a Dashkin Dijnajour), Cia Pagans (El valor de res); Ferran Dordal (Weltschmerz) o David Franch (Normal).Martel admet que, podria ser l’ultima convocatòria extraordinària vist que ja s’han desplegat moltes iniciatives similars. Sí que mantindran les beques Soldevila, amb una aportació de prop de 190.000 euros.
La meitat del públic té fins a 45 anys
Les dades de la temporada del Teatre Lliure 2020/21 són incomparables. Com l’any passat (a mitjans de març es va aturar la programació en sec) aquest 2020/21 ha hagut de suportar ocupacions límit del 50%. L’any vinent arrencaran amb el 70% i confien acabar completant el 100% de l’aforament. Aquesta temporada 2020/21 l’ocupació acabarà sent del 82,2%. Com el curs passat, més de la meitat del públic té fins a 45 anys (el 26,5%, menors de 30). Han debutat al Lliure 5.391 espectadors. A través de la sala en línia s’hi han connectat des de 22 països de quatre continents.
