Cinema

Crítica

cinema

Certa fascinació repel·lent

Sergio Castellito s’acosta més a Erich von Stroheim que a D’Annunzio

Al 1919, amb membres de les tropes d’elit anomenats els arditi (agosarats), Gabrielle d’Annunzio va ocupar Fiume desafiant els acords de pau posteriors a la Primera Guerra Mundial que deixaven la ciutat fora del regne d’Itàlia. El poeta decadentista (i tantes altres coses, com ara novel·lista, militar i polític) va instaurar-hi un estat amb unes formes corporativistes i una estètica (les camises negres, la salutació a la romana) que van inspirar Mussolini, que anys després va annexionar Fiume a la Itàlia feixista fins que, el 1945, la ciutat (actualment la croata Rijeka) va ser alliberada per les tropes de Tito.

Assetjat per l’oposició del mateix govern italià, que va enviar-hi finalment l’exèrcit, D’Annunzio, el Nadal del 1920, va haver d’abandonar Fiume, on havia creat una dictadura que, a El poeta y el espía, és evocada per la pianista Luisa Baccara (fidel amant de l’ardito esteta a banda de les infidelitats d’aquest) com una època de llibertat en què anaven nus, prenien cocaïna i fins i tot les dones podien votar. Això sense contrapunt a una aventura que dona la mesura del sinistre personatge sense posar en dubte que pugui valorar-se la seva excel·lència literària. De fet, concentrant-se en els últims anys de D’Annunzio mentre vivia captiu en la seva vil·la vora el llac de Garda, el primer llargmetratge dirigit per Gianluca Jodice es fa una mica llefiscós i repel·lent en mostrar una certa fascinació davant d’un personatge presentat com un geni extravagant al qual a la vegada compadeix en la seva decadència física (i de tota mena) mentre s’aboca a la cocaïna i s’entossudeix a mantenir l’activitat sexual. Aquesta fascinació sembla sentir-la el seu mateix intèrpret, Sergio Castellito, amb una caracterització que s’acosta més a Erich von Stroheim que a D’Annunzio. I no és aliena a la mirada de l’espia: un jove feixista (interpretat per Francesco Patanè, que, en el seu cas, s’assembla a l’àcrata Fernando Fernán-Gómez disfressat amb un bigoti franquista) que, quan rep l’encàrrec de vigilar el poeta perquè Mussolini tem que influeixi el desacord de D’Annunzio respecte a l’aliança al “bàrbar del Nord” Adolf Hitler, és d’aquella mena de personatges que experimenten una crisi ideològica davant del control, la repressió i la delació que ell mateix exerceix. S’ha dit que hi ha alguna cosa que recorda El conformista, però, a més de no fer una recreació històrica de cartró, Bertolucci no va ser tan condescendent amb la misèria moral dels feixistes.

El poeta y el espía
Director: Gianluca Jodice
16-6-2021


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Laia Arañó Vega
Historiadora i autora del llibre “El camp dels catalans”

“El govern a l’exili va voler concentrar els refugiats catalans en un únic camp”

Banyoles
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva
música

La cantant gironina Jost Jou debuta amb ‘MFQM’: més forta que mai

girona
poesia

Guillem Pérez: “El cor és el vehicle amb què avancen la lectura i la vida”

cadaqués
Cultura

Mor Eduard Lluís Muntada, la veu en català de Vyvyan, el punky d’‘Els joves’

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA