CULTURA
Sabadell enllesteix la recuperació de la memòria de les coves del Ripoll
Culmina la museïtzació de cinc dels habitacles a tocar de la Bassa de Sant Oleguer, un cas extrem de barraquisme als suburbis en la postguerra civil
Els treballs de recuperació de la memòria de les coves del Ripoll han conclòs amb l'arranjament de cinc dels 182 habitacles que el consistori tenia registrats en la dècada del 1950. Estan ubicades a tocar de la Bassa de Sant Oleguer i es van excavar en el talús que llinda amb el barri de Nostra Llar. Al llarg de l'últim any, han desbrossat el terreny i hi han fet una petita intervenció arqueològica per documentar elements com ara les rajoles rescatades d'abocadors amb què els inquilins revestien els terres de les coves. També han apuntalat els habitacles per prevenir esfondraments quan plogui, els han tancat amb reixes perquè ningú hi entri i hi han col·locat uns plafons informatius que narren la vida a les coves, supervisats en aquest cas per l'historiador Eduard Masjuan.
L'alcalde, Manuel Bustos, va recordar ahir la “trista història” de les coves, que “no es vol oblidar i que cal recuperar per poder-la explicar a les generacions noves”. L'episodi més negre de la vida a les coves va tenir lloc el juliol del 1953, quan un aiguat torrencial va provocar l'esfondrament de divuit habitacles i la mort de dos infants de quatre anys i sis mesos. Va servir d'esperó perquè el consistori franquista impulsés més habitatge social i s'anessin eradicant les coves una a una.
Bustos va destacar l'“honor” d'haver conegut alguns antics inquilins i va anunciar que al setembre faran un acte d'inauguració oficial que servirà per homenatjar-los amb els seus descendents.