Epicentre musical

Fa anys que a finals del mes d’agost Figueres es converteix en capital musical del país. Només la pandèmia ha alterat una fórmula d’èxit que segurament havia tocat sostre, amb xifres que voltaven els cent mil espectadors en les últimes edicions. Ja ho diuen que quan una cosa funciona és millor no tocar-la, però les circumstàncies són les que són i els organitzadors d’aquest festival de referència que concentra un bon grapat d’artistes i grups representatius s’ha sabut adaptar i torna a presentar una programació de luxe sota el lema La cultura també cura.

S’aposta per la fórmula de l’edició passada, Les Nits d’Acústica, que s’adapta a les restriccions de la Covid per garantir la seva celebració. I és així com des d’avui i fins dissabte s’oferiran sis concerts diaris com a mínim al dia, per tal de convertir un any més Figueres en epicentre de la música de Catalunya. Un aparador musical que es reparteix en quatre escenaris de la ciutat: parc de les Aigües, plaça de Catalunya, plaça de Josep Pla i Teatre El Jardí.

Entre els grups i artistes que formen la programació destaquen noms propis com els de Nathy Peluso, una artista de fama mundial que oferirà l’únic concert a les comarques gironines. Sempre atents a les noves tendències, també hi actuarà Rigoberta Bandini i altres referents que destaquen de la pedrera musical del país, com són Ginestà, Magalí Sare o Marcel i Júlia, entre altres. També es viurà en directe l’explosió de grups que han tocat a l’Acústica des dels inicis –Oques Grasses o Zoo– i tornaran a l’escenari empordanès els majúsculs Manel, Macaco, La Pegatina, Els Pets, Mishima, Pau Vallvé i Ovidi 4.

Se segueix apostant per l’Acustiqueta familiar amb Xiula i Di-versiones, i alguns representants de l’escena local de la ciutat –Somboits, Entresol2a i Guillola– també pujaran a l’escenari.

Per fer-se una idea, sense anar més lluny, avui s’obrirà foc amb el concert de Reïna (20 h) per donar pas fins a les 00.30 h a les veus de Rigoberta Bandini, Pau Vallvé, Joina, Mishima, La Pegatina i Somboïts.

Cal tenir en compte que el teló s’aixeca amb 14.000 entrades venudes i en 16 dels 21 concerts exhaurides. Un festival que avui retrà homenatge al fotògraf Xavi Mercadé dedicant-li un minut de silenci en el primer concert d’aquesta edició.

Tanmateix, per arribar fins aquí no ha estat gens fàcil, com reconeix el seu director, Xavi Pascual: “Amb la pandèmia i les restriccions era impossible seguir realitzant el festival tal com era abans. No ha estat gens fàcil i l’any passat va costar de pair. Enguany pensem que tornarà a ser un dels grans festivals del país. El 75% de les entrades es van vendre en tan sols tres dies, i ara ja estem fregant el 90% d’ocupació.”

La muntanya russa a què s’han vist abocats els programadors per tirar endavant els festivals arran de l’estat de pandèmia, Pascual ho resumeix dient que “el que costa és no saber mai en quin punt estarem a un o dos mesos vista. Per exemple, durant tot el mes de juny vam estar treballant per poder obtenir permís per fer un escenari amb la gent dreta. Ho teníem tot a punt i sort que encara no ho havíem anunciat perquè amb l’arribada de la variant delta i de la cinquena onada, tot es va capgirar i el que semblava plenament factible, al cap d’un dia era inviable. És difícil poder evolucionar sense poder treballar a llarg termini però ho intentem i no ens resignem. Som gent de tramuntana!”.

El director de PromoArts Music coneix de primera mà com està el pols del panorama musical, per això toca de peus a terra a l’hora de mirar endavant, al futur immediat de l’Acústica. “En l’edició del 2019 vam tenir tant de públic que vam decidir no dir xifres d’assistència, ja que es va superar amb escreix els 100.000 espectadors i ens semblava massa. Sincerament, de la pandèmia alguna cosa bona n’ha de quedar. El festival va morir d’èxit el 2019 i segurament tocava una reformulació. De manera obligada tornem a apostar per la qualitat i no per la quantitat. Segurament el futur va cap aquí, per la combinació dels concerts amb entrada lliure i els de pagament, tal com ja havíem fet en altres edicions del festival.” I el sol que ja vol sortir. I lluir intensament.