Art

El cim de Barcelona

Els continuadors de la Sagrada Família desitgen col·locar el 2026 la creu que coronarà la torre de Jesucrist, la més alta, de 172,5 metres

El pròxim 8 de desembre s’il·luminarà per primer cop l’estel de la torre de la Mare de Déu

La Sagrada Família s’acabarà. El quan torna a ser una incògnita. El 2026, la previsió fins a la irrupció de la pandèmia, està descartat. Però aquell any, el que en farà cent de la mort de Gaudí, probablement es viurà el moment més emocionant de la història de la seva construcció: es col·locarà la creu, amb el mític anyell al seu punt més alt, que coronarà la torre de Jesucrist. El sostre de Barcelona quedarà fixat en els 172,5 metres, a només cinc del cim de Montjuïc, que Gaudí va deixar dit i escrit als seus seguidors que no el podien superar per respecte al que ell considerava la força creadora suprema: la natura.

Els artífexs de la continuació del temple han desvelat els secrets del terminal del pilar més emblemàtic la setmana que se celebren les tradicionals jornades de portes obertes a la Sagrada Família en el marc de les festes de la Mercè (no cal que corrin: ja s’han sortejat les 12.000 entrades gratuïtes). La creu, de quatre braços acampanats, típica forma de les creus gaudinianes, farà 17 metres d’alçària i 13,5 d’amplada. Serà de ceràmica blanca esmaltada i vidre, materials escollits i maridats expressament per tal que emanin una “brillantor espurnejant”, com si la creu tingués llum pròpia. De nit s’encendran uns focus “subtils” a les puntes. A la base hi haurà les llegendes Tu solus Sanctus, Tu solus Dominus i Tu solus Altissimus. I s’hi podrà accedir per una escala de cargol de 118 graons. Les vistes de la ciutat seran impressionants. Fins i tot per als que tenen tan recels de l’aspecte que està agafant el monument.

Els detalls els va donar a conèixer ahir l’arquitecte director, Jordi Faulí, entusiasmat amb la maqueta i el vídeo que fantasiegen amb el resultat final, però prudent amb el calendari d’execució. El 2026 és “un desig”, no la data segura, precisa. Tampoc n’hi ha per a la culminació de tot el temple. “Fins al 2024 no esperem tornar a la normalitat. I no serà fins llavors que podrem concretar el final”, remarca Xavier Martínez, el director general de la junta constructora. Hi ha una altra efemèride simbòlica gens descartable: el 2032, l’any que en farà 150 de la col·locació de la primera pedra i 180 del naixement de Gaudí.

De moment, prefereixen no mullar-se. Els efectes de la pandèmia els obliguen a ser cauts, però ni de bon tros derrotistes. “La nostra generació serà la que acabarà la Sagrada Família”, diu Martínez. No caldrà esperar el moment de la creu de la torre de Jesucrist per veure que, malgrat totes les dificultats, l’obra va endavant. El pròxim 8 de desembre, s’inaugurarà la torre de la Mare de Déu, la segona més alta, de 138 metres. L’únic que falta fer és rematar-la amb l’estrella de vidre de dotze puntes. El dia de la Immaculada s’il·luminarà per primer cop en una gran festa ciutadana.

Abans, aquest octubre, començarà la restauració integral de la façana del Naixement, l’herència estricta de Gaudí. S’afrontarà per fases que s’aniran encavalcant amb el 30% que queda per acabar la basílica. El 2022 ha de ser l’any que veurem alçada la primera de les quatre torres dels evangelistes, la de Lluc. En paral·lel, la de Jesucrist guanyarà tres nivells més; ara en té sis i n’acabarà tenint dotze. I, mentrestant, es va donant voltes al projecte de museïtzació de les restes supervivents de l’estudi de Gaudí, incendiat el 1936. Sobre el terreny del que el foc va devorar, es van aixecar als anys cinquanta les antigues dependències parroquials. Ara s’han enderrocat i la parcel·la serà per a ús públic, com estableix l’acord signat amb l’Ajuntament per compensar l’espai de carrer que necessitarà la construcció de la capella de l’Assumpció (que s’iniciarà el 2023).

Tot això, que no és poca cosa, a pesar de la crisi de la pandèmia. Després d’un primer intent fugaç, l’estiu del 2020, la Sagrada Família va tornar a obrir el 29 de maig passat, gradualment. No va ser fins a finals d’agost que va recuperar el seu horari complet. Durant aquest període l’han visitat 359.000 persones: un 33% de l’Estat espanyol, un 21% francesos, un 16% dels Països Baixos, un 11% nord-americans i el mateix percentatge d’alemanys, i un 7% italians. Ni rastre de turistes asiàtics i britànics.

La previsió és tancar el 2021 amb 810.000 visitants. “Un 17,2% dels que vam tenir el 2019”, assenyala Martínez, més optimista per al 2022: calcula que aquest percentatge pujarà fins al 35% o el 40%. La reactivació plena, insisteix repetidament, no se l’imaginen fins al 2024.

La davallada de públic ha tingut una dramàtica traducció en els ingressos. Els 100 milions d’euros de pressupost del 2019 han quedat reduïts, enguany, a 19. Si tot va com es pensa, el 2022 ascendirà a entre 31 i 34 milions. S’estan buscant altres vies de finançament al marge de la taquilla. Una és vella coneguda de la història del temple: els donatius. En lloc de la guardiola s’estan utilitzant canals més moderns. A l’abril es va endegar una campanya en línia que ja ha aconseguit recaptar diners de 58 països. Quantitats modestes que a finals d’any podrien, però, superar els 250.000 euros.

El personal ho ha patit de valent. Un 80% va estar afectat per un ERTO fins que les obres de la torre de la Mare de Déu van permetre reduir la xifra al 30%. També hi ha hagut acomiadaments: sis treballadors. I no se’n descarten més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona