Cultura

Crítica

teatre

Clam al buit per despertar consciències

Per Jordi Coca, Shakespeare i Beckett són bessons (tot i haver viscut èpoques i països diferents) perquè són fills de la humanitat. Tots els mortals, doncs, som bessons. Segurament, per això, en el moment de major èpica, recull cites memorables d’arreu. Perquè, en un món en què tothom neix d’una mare i mor sol, tots som germans i bessons de la civilització. Per això, el prisma en què apareixen aquests éssers és conceptual, obscur. Al terra s’escampa roba de segona mà que, només capriciosament, es rescatarà per guardar a la maleta. Cadascú triaria una peça diferent que el definís, però tothom transitaria per aquest no-lloc. És el mateix purgatori de mala consciència, de purga de pecats, de clams a la revolta que imaginava Rosich a través de dos personatges (Copi i Ocaña al purgatori), o el lloc de patir la penitència de Sartre (A porta tancada). És un espai absurd i fosc com el de La nostra parcel·la de Lara Díez Quintanilla.És terrible que, en ple segle XXI, es torni al teatre de l’absurd, nascut com a conseqüència de la vergonya humana per les dues guerres mundials.

En el passatge, els dos personatges es retreuen contínuament el passat: Es critiquen i es fereixen entre ells. Segurament, lamenten que ja no són a temps d’alçar-se contra el poder.

Coca no se sent obligat a pescar fragments de les obres dels clàssics perquè dialoguin entre ells. Prefereix captar-ne l’essència (el dolorós Lear cec que no entén com no mor després de caure d’un aparent abisme o l’existencialisme de Beckett, que retreu i genera incomoditat i estranyesa a parts iguals). Busca els punts de contacte i hi estableix un lligam que, en realitat, permetria vincular-los amb moltes altres autories, sensibilitats i lluites. Lluny de presentar un espai realista, es queda en el teatre conceptual, de les idees, que dona lloc a riure’s de l’absurditat del món quotidià i que provoca interrogar-se sobre les raons per sentir-se viu i el comportament compromès.La mort i l’oblit són cada cop més a tocar. I aquells que es van emocionar pels canvis del Maig del 68 (que no es van produir) veuen desenganyats com altres il·lusions, com ara les del 15-M, també han perdut el seu vigor en aquest espai de consumisme capriciós, de seduccions materials estèrils que ofeguen i enganyen la vida. Coca proposa una mirada cruel al passat, que no arriba a tenir la radicalitat naturalista de Iago Pericot (Adam & Eva). Des de la maduresa, també hi ha espai per a la denúncia i per a l’advertència. No deixeu que els somnis s’adormin, ni que les consignes simplifiquin el discurs. La revolució encara espera.

Shakespeare i Beckett: maleïts bessons
Autoria i direcció: Jordi Coca
Intèrprets: Esther Bové i Viqui Sanz
22 de setembre (fins al 17 d’octubre) a La Gleva (Barcelona)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Todd Haynes
CINEASTA

“La Velvet és l’equilibri entre Reed i Cale”

SANT SEBASTIÀ

La GIO s’estrena a Temporada Alta amb dos concerts

Girona

Fires a la plaça del Vici

Invitació a l’aventura

Barcelona
Mirador

Jesús, debat dramàtic

Periodista i escriptor

Amb l’equilibri subtil del Fuji

Barcelona
societat

Grans i petits, en els 36 tallers de Barcelona Dibuixa

Rècord de visitants al festival d’arquitectura Open House BCN

Barcelona

El Palau de la Música commemora els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides

Barcelona