Vanderaa porta per primer cop l’art geomètric d’Ode Bertrand
L’exposició permet descobrir el treball de l’artista francesa, mai presentat fins ara a l’Estat espanyol
A punt de complir els 91 anys, Ode Bertrand (París, 1930) tindrà per primera vegada representació a l’Estat espanyol a través de la galeria Richard Vanderaa de Girona, que exposa una selecció del seu treball fins al 27 de novembre. Contemplacions, 1970-2017 és una mostra escollida de la sensibilitat d’aquesta artista provinent de la disciplina de la dansa clàssica que, de cop i volta, va sentir-se atreta per la netedat de la geometria com una forma de sostenir el món (una altra classe de ball) i que continua activa, explorant el misteri que una sola línia pot estendre damunt un blanc solitari per “posar el caos en ordre”, com pregona sovint.
Neboda d’Aurélie Nemours (París, 1910-2005), de qui va ser alumna i assistenta durant trenta-cinc anys, Ode Bertrand va introduir-se aviat en el moviment de l’abstracció geomètrica i l’art concret des d’una pràctica molt personal, en què les seves composicions, regides per la proporció àuria, poden consistir en trames que cobreixen tota la superfície pictòrica, o concentrar-se en l’equilibri d’unes estructures flotants, però sempre donant una gran importància a la línia, el veritable leitmotiv del seu art. Acostumada a treballar a partir de sèries, fa servir quasi sempre el blanc i negre, i només en certes ocasions s’endinsa en l’exploració del color amb una certa densitat de pintura que transmet a la seva obra, tan refinada, una vibració enigmàtica. Cada una de les seves peces neix d’una quadrícula traçada sobre el llenç, sobre la qual aplica tons negres per dotar de forma i ritme la composició i crear antagonismes formals i cromàtics.
Estranyament, Ode Bertrand no està representada a cap col·lecció catalana ni espanyola, però sí als principals museus i centres d’art contemporani del món, com ara el Pompidou de París, el Museu de Casaletta de Sardenya, el Museu de Tomé del Japó, el Museu de Bonn, el Mâcon de França, El Macba de Buenos Aires, el Neuchâtel de Suïssa o el de Kielce, a Polònia, a més de ser presentada a diverses edicions d’Art Basel.
