L’abisme de Follett

Al començament de la seva nova novel·la, Mai (Rosa dels Vents), el bel·licós Ken Follett explica que quan es documentava per escriure un altre llibre es va adonar que la Primera Guerra Mundial va ser un conflicte que ningú desitjava, “cap líder dels dos bàndols volia que succeís”. I es va preguntar: “Podria tornar a passar?” La resposta és un voluminós totxo de tapa dura de 800 pàgines, que si et rellisca de les mans et pot fracturar un peu.

L’argument és senzill: al desert del Sàhara, dos agents d’intel·ligència segueixen la pista d’un poderós grup terrorista i arrisquen la vida –i quan s’enamoren bojament, les carreres i tot– amb cada pas que fan. A la Xina, un alt càrrec del govern de gran ambició batalla contra els vells falcons del partit que amenacen d’empènyer-lo fins al punt de no retorn. I als Estats Units, la presidenta s’enfronta a una crisi global i al setge dels seus implacables oponents polítics. Està disposada a qualsevol cosa per evitar una guerra innecessària. Però quan un acte d’agressió va seguit d’un altre i les potències més poderoses del món es troben atrapades en una complexa xarxa d’aliances de la qual no poden escapar, comença una carrera frenètica contra rellotge: “Algú serà capaç d’aturar el que sembla inevitable, per molt bona intenció que tingui i per molt excepcionals que siguin les seves habilitats?”

Ahir, el narrador de Cardiff va convocar tots els mitjans per parlar-nos d’aquesta possibilitat i els ets i uts de la seva trama farcida d’heroïnes i de brètols, de falsos profetes, d’agents d’elit, de polítics desencantats i de cínics revolucionaris, un estol de vividors que ens poden portar als abismes que tant agraden a Follett: “En tot moment, de dia i de nit, el president dels Estats Units porta una targeteta, com una targeta de crèdit, en què s’imprimeix un codi que canvia diàriament. El president ha de trencar la seva funda per poder-la llegir. És el codi que hauria de fer servir per confirmar la seva identitat quan telefonen al Pentàgon per ordenar un atac nuclear.”

Ambientada en l’actualitat, Mai escenifica unes crisis com les que va poder produir un president que no estava bé del cap: “En l’actualitat podria passar com a la Primera Guerra Mundial amb un atemptat en un país petit com Sèrbia. A la novel·la, el lector no sabrà fins a l’última pàgina si hi haurà una guerra mundial, però hi ha moltes possibilitats d’un conflicte nuclear. També tenim amenaces com les viscudes amb els virus o la crisi climàtica. La humanitat està en perill perquè decisions ingènues poden dur-nos a situacions terrorífiques, una crisi global amb personatges a tres continents.”