A bodes em convides

Òmnium Cultural ha fet diana amb una acció que revitalitza les activitats de les parelles lingüístiques. Tàndem Cultural és una iniciativa que va arrencar a l’octubre, i que convoca dues persones que no es coneixen per parlar en català: una de les quals n’està aprenent i l’altra és voluntària per practicar la conversa. La particularitat és que la trobada està vinculada a una activitat d’arts en viu. Les participants conversen una estona abans i també després de l’actuació. En tres mesos, aspiraven a arribar a les 500 parelles, una fita que semblava ambiciosa. I ara ja calculen que a finals d’any hauran arribat a les 1.000 parelles.

Dissabte passat, Marí Isyemini i Maria Rosa Baró Porta es van trobar per primer cop. L’aventura venia amb sorpresa, perquè, des d’aquest diari, les havíem convocat per il·lustrar aquest article, al costat de tres de les components de la Balkan Paradise Orchestra al parc de les Tres Xemeneies, a tocar de l’ Apolo .

Marí Isyemini és russa. Va començar a aprendre català online, en plena pandèmia. Ara fa un mes que ha començat a parlar-lo. Ho fa amb molta agilitat. Certament, té habilitat per a les llengües, perquè, a més del rus, també en domina d’altres, com l’anglès i el castellà, i entén el francès, per exemple. Ha arribat a Barcelona amb el seu company, un informàtic basc. Es van conèixer en un festival de música electrònica a Brussel·les el 2017. En principi, la relació no pretenia ser seriosa –tots dos, recorda Marí enriolada, deien que estaven molt bé vivint sols–, però al cap d’un any es van casar. Primer van viure a Dublín. Però per a aquesta organitzadora d’esdeveniments el panorama cultural era desolador: “En dues setmanes ja m’havia acabat tots els museus i l’únic que hi ha són els pubs.” Plorava cada dia. Amb la parella, van viatjar cap a Tel-Aviv. Allà hi havia una vida cultural potent, però al company l’atabalava la vida al carrer. El viatge els ha dut a Barcelona, on fa poc més d’un any i mig que s’estan aclimatant. Van arribar al gener, i al febrer començava el confinament domiciliari. Marí Isyemini coneixia Barcelona d’un viatge el 2010. Per ella, és de les poques ciutats, com Moscou, Londres, París i Nova York, on hi ha una vida cultural intensa. Maria Rosa Baró Porta li pregunta per Berlín, que també ha visitat. Per Isyemini, és cert que hi ha molta cultura a la capital alemanya, però “massa contemporània”; ella ha anat a veure ballet amb els pares des dels cinc anys. Lamenta que els preus del Liceu, per exemple, són prohibitius per a la majoria de persones. Al Mariinkski, recorda, es poden veure ballets per 60 euros, en contraposició amb els 200 del Liceu actualment. També li sap greu que, a conseqüència dels preus, molts cops els teatres estan mig buits. La voluntària Maria Rosa admet que li agradaria anar al Liceu algun cop i seure en un lloc centrat. Perquè només hi ha pogut anar un cop a veure una òpera moderna (Porgy and Bess, 2014).

El company de Marí està aprenent, a hores d’ara, el rus. Té l’avantatge que té algunes formes sintàctiques similars a l’ucraïnès que l’apropen al rus, però és una llengua difícil, admet Marí Isyemini. Per cert, va començar a escoltar català gràcies a la sèrie Merlí. Li interessa, perquè s’hi fa servir un català col·loquial. Amb els companys del consorci, queden abans i després de classe per practicar la conversa. Per això ha guanyat fluïdesa. La Maria Rosa la felicita i l’anima –puntualment, l’ajuda a convertir una paraula de nom a adjectiu, per exemple.

Òmnium ha hagut de buscar, a marxes forçades, acords amb teatres i festivals per poder ampliar la cartera d’activitats. En principi, havien acordat algunes entrades a través de la plataforma Apropa Cultura (que facilita l’accés a les arts en viu a persones en risc d’exclusió social). La campanya s’ha hagut d’ampliar i diversificar per arribar més enllà de Barcelona i els teatres que operen amb els d’Apropa. I, com en el cas de dissabte passat a l’Apolo amb el concert de les intèrprets de la Balkan Paradise Orchestra, hi havia fins a sis parelles que van assistir al concert, gràcies a la iniciativa de l’entitat que més socis aplega a Catalunya, amb prop de 190.000, distribuïts en 52 seus dels Països Catalans, i uns 14.800 voluntaris.

L’entitat convoca estudiants de català amb necessitat de conversar (que han començat cursos al Consorci de Normalització Lingüística) i voluntaris amb ganes de conèixer nouvinguts. També hi intervenen els Voluntaris per la Llengua. Com en el cas de l’acció determinada de les parelles lingüístiques, Tàndem Cultural neix de la necessitat d’enfortir la presència del català en tots els sectors de la societat. Des d’Òmnium, entitat que es defineix per tres grans ítems (llengua, cultura i país), s’entén que el fet migratori és estructural a Catalunya, i que el català és la millor eina de cohesió social.