Rigoletto, l’antiheroi
L’òpera de Verdi torna al Liceu en un muntatge d’èxit amb un nou repartiment, encapçalat per Benjamin Bernheim, Christopher Maltman i Olga Peretyatko
L’òpera parla de “l’abús de poder” i “del que provoca la por” a la gent, diu la directora
“Un rei que es diverteix és un rei perillós”, diu Víctor Hugo a l’obra de teatre Le roi s’amuse, que va inspirar el llibret de Rigoletto . El bufó geperut que li dona títol no té com a oponent un rei, sinó el duc de Màntua, però per a la trama, un noble serveix igual: parla dels abusos de poder. Aquesta popular òpera de Giuseppe Verdi, que inclou temes tan coneguts com La dona è mobile i Caro nome, es va estrenar el 1851 a La Fenice de Venècia. Dos anys i mig després, l’any 1853, va arribar al Liceu, i des d’aleshores s’hi han fet 375 funcions, que la converteixen en la segona òpera més representada.
Es tracta d’una obra ambientada en el segle XVII “sobre l’abús de poder”, explica la directora d’escena, l’holandesa Monique Wagemakers. “El duc abusa del seu poder sobre Rigoletto, i Rigoletto abusa del seu poder sobre la seva filla Gilda”, diu d’aquesta història protagonitzada per un bufó amargat i gelós, una mena d’antiheroi ultratjat quan veu com el seu senyor, el duc de Màntua, sedueix i enganya la seva filla secreta, Gilda. Això l’empeny a una venjança que se li acaba girant en contra.
Aquesta coproducció del Liceu i el Teatro Real es va estrenar el 2009 a Madrid, es va estrenar a Barcelona el 2017 i hi torna a partir de diumenge que ve, dia 28, amb un repartiment nou. En total, fins al 19 de desembre s’hi faran 15 funcions. El tenor francès Benjamin Bernheim, una de les veus revelació del moment, fa el seu debut escènic a escala estatal al Liceu en el paper de duc de Màntua, que també serà interpretat per Saimir Pirgu i Josep Bros. El paper de Rigoletto serà encarnat per dos barítons, l’anglès Christopher Maltman i l’alemany Markus Brück. Les sopranos Olga Peretyatko i Aigul Khismatullina posaran veu a Gilda.
El muntatge manté l’escenografia i el vestuari. La direcció musical és de Daniele Callegari, que dirigirà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Monique Wagemakers, Daniele Callegari i els tres cantants protagonistes van parlar ahir en roda de premsa d’aquesta òpera que conserva la seva vigència amb el pas del temps. “L’abús de poder té efectes sobre l’ésser humà –reflexiona la directora d’escena–. Rigoletto, que busca la humanitat i l’amabilitat, s’equivoca en el camí per aconseguir-ho i acaba asfixiant la seva filla.” Parla dels efectes de la violència, i també de la por: “Veiem el que provoca la por en l’ésser humà: un home esdevé assassí, i la seva filla se suïcida.”
Daniele Callegari creu que aquesta òpera “té una modernitat increïble”. “El muntatge ha tingut un gran èxit a tot el món i he pensat que era millor mantenir les coses com el moment de l’estrena”, diu, somrient. Compara la seva narrativa amb la del cinema: “Rigoletto és per a mi el primer exemple de pel·lícula. M’agradaria fins i tot que no s’aplaudís durant la representació i poder mantenir sense parar el ritme teatral i musical que intento posar a l’espectacle. El ritme és més important que una simple ària.”
‘Instagramer’ intocable
El tenor francès Benjamin Bernheim defineix el seu personatge, el duc de Màntua, com una mena d’“Instagramer sense ànima, algú intocable, a qui no se’l pot doblegar”. És molt poderós: “La seva resposta sempre és la correcta, perquè ell és qui decideix.” Creu que, en el fons, és “algú a qui li falta confiança i que té l’estúpida necessitat masculina de reafirmar-se constantment”.
El baríton anglès Christopher Maltman fa “la meva obra i el meu paper preferits”, i creu que la producció té “un peu en el passat i un en el futur: l’escenografia és moderna, però el drama de Rigoletto és etern”. Com a pare, diu, “és un personatge que em trenca el cor”. “Demostra que el camí cap a l’infern està pavimentat de bones intencions. Voler fer el correcte l’empeny al seu destí.” Olga Peretyatko creu que “hi ha moltes maneres d’interpretar Gilda, i jo no la veig només com una víctima del poder dels homes; és una persona amb caràcter, que decideix morir asfixiada”.
Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu, creu que s’avança cap a la normalitat. “L’aforament va passar del 70% al 100% i hem venut el 70% d’entrades. Esperem que en les últimes funcions arribem al 100%.” L’òpera de Verdi pot ser un punt d’inflexió: “Venim de la foscor i Rigoletto ha de ser l’esclat de llum.”
