Cultura

Il·luminar el dol

‘El nedador del mar secret’, premi Quim Masó 2020, que s’estrena a Salt, parla del dolor per la mort d’un nadó, tal com ho viu un pare

El nedador del mar secret ataca, de nou contra el tabú de la mort perinatal, el drama que ha de suportar una parella en veure com el seu nadó mor al cap de poques hores d’haver nascut. Aquest muntatge es podrà veure al Teatre de Salt aquest divendres i farà temporada al TNC (del 9 al 19 de desembre). La companyia La Danesa, que celebra el seu desè aniversari amb aquesta adaptació de la novel·la homònima de William Kotzwinkle, va guanyar el premi Quim Masó 2020, que li dona dret a plantejar la producció i disposar de dates tant en el Temporada Alta com a Barcelona. Per Jumon Erra, la peça serveix per formular-se preguntes i, a diferència del llibre, viure col·lectivament aquesta situació. Els pares (que havien marxat de Nova York a un poblet, desmarcant-se de les convencions socials) opten per fer un exercici que, potser atempta contra la forma convencional, però aconsegueixen un espai de llibertat, que els dona pau i que aporta llum en la caiguda a aquest pou.

Kotzwinkle va escriure aquesta petita narració, a raig, tancat en una cabana durant un cap de setmana el 1975. No va voler rellegir-ho, explica el director i adaptador, Jumon Erra. Va ser la forma que va triar per assumir la pèrdua i transformar-la en bellesa. Francesc Cuéllar (que interpreta un pare escultor que pateix la pèrdua) admet que només “qui busca la bellesa en aquesta dura situació la pot trobar”. Júlia Santacana (que interpreta el paper de la dona) i Albert Mora (el metge i amic) interpreten música en directe, com si fos una banda sonora, que acompanya el dol.

Els últims anys s’han presentat obres sobre la mort perinatal. És el cas de Llibert, de Gemma Brió; Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó, o Estigmes, de Concha Milla. La mirada d’El nedador del mar secret aporta un punt de vista diferent. El pare, que és expulsat de la sala d’operacions, ho viu a una certa distància: com a observador i alhora com a testimoni. És una mirada nova que formula altres preguntes. La companyia La Danesa aspira que el muntatge pugui tenir gira per Catalunya i a fer versió en llengua castellana, per a l’Estat espanyol.

Flamenc heterodox

Israel Galván i el Niño de Elche, tornen al Temporada Alta (Municipal, dissabte 20.30 h). Mellizo doble és un espectacle de flamenc heterodox, en què fusionen el flamenc clàssic amb l’avantguarda de la música tecno, l’electrònica i el minimalisme. El muntatge s’estrena a Catalunya, després de presentar-se a Avinyó el 2020 i de fer temporada al Condeduque de Madrid. També s’ha vist al Thèâtre Vidy de Lausana i al Cabaret El Garlochi de Tòquio.

Galván ja va protagonitzar La fiesta amb un grup d’artistes el 2017, en el Festival d’Avinyó, entre els quals hi havia El Niño... (setmanes abans es feia a l’Amfiteatre Grec). El Temporada Alta l’ha programat diverses vegades (Fla.co.men. Solo) com un dels renovadors més insòlits del flamenc. El Niño de Elche, per la seva banda, també ha treballat amb altres artistes, com ara Cabosanroque (Dimonis), Maria Muñoz, de Mal Pelo (Siete lunas) o Liddell (Una costilla sobre la mesa. Madre). Tots dos sempre posen a prova la base del flamenc en els espais més trencadors i contemporanis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.