Els vampirs de Magaluf

Miguel Ángel Blanca (Sabadell, 1982) confessa que sentia una “curiositat primària” sobre el que s’explica de Magaluf (Calvià, Mallorca) i va voler anar a veure allà si és veritat, o si els mitjans estan exagerant. Però no és un cineasta d’idees preconcebudes, sinó obert a allò amb què topa. “Un cop allà ens trobem que ens interessa més la gent que hi sobreviu tot l’any, en temporada alta amb els turistes i en temporada baixa amb aquesta ciutat totalment buida”, explica el director en una entrevista a El Punt Avui. D’aquest impuls inicial neix el documental Magaluf ghost town (Magaluf ciutat fantasma), que s’ha estrenat en sales aquest cap de setmana, es projectarà el dia 1 de desembre al cinema Truffaut de Girona dins el Temporada Alta i porta un important recorregut de festivals i premis arreu del món: el Hot Docs de Toronto (un dels certàmens de cinema documental més prestigiosos), Tessalònica, Sevilla, L’Alternativa de Barcelona (film inaugural), Gijón...

Miguel Ángel Blanca, que viu de fa anys a Salt i es considera saltenc, explica l’evolució que va viure el documental: “Vam analitzar els problemes d’aquesta gent, com l’estacionalitat extrema, o la dualitat d’odiar el turista perquè destrossa la ciutat però a la vegada és la seva font d’ingressos... Comença com una espècie de documental més social, però a poc a poc ens adonem que podem canviar el to cap a una cosa més de fantasia.”

El cineasta explica que els ciutadans “viuen aquest turisme de nit, com a vampirs”, i comencen el matí amb preguntes com: «El teu portal, com està aquest matí? Hi ha sang? Hi ha vomitats? Hi ha algun turista dormint?» Hi ha com una mena de por dels ciutadans al turisme, i vam veure que podia ser com una pel·lícula de fantasmes, d’esperits que venen a la nit.”

Magaluf ghost town té set protagonistes: una dona que acaba de tenir un infart i ha de deixar el tabac, un africà que li lloga l’habitació, un noi que somia amb ser model i actor, una inversora russa que vol reconvertir la ciutat en una zona de turisme de luxe... “Magaluf és un lloc que permet construir mites, universos. Vam anar construint a poc a poc una ficció a partir del documental i el repte va ser que l’espectador no se sentís enganyat. La música de Sara Fontán i Edu Pou ens va ajudar molt per aconseguir aquest to de misteri.”

El conjunt dona una visió polièdrica, una ciutat on tot és possible. “Defenso els espais on podem deixar de ser nosaltres mateixos per ser uns altres personatges –diu el director–. Als meus treballs, sempre explico com ens autorepresentem al món, sigui a través de xarxes socials, dels mitjans de comunicació..... Per això moltes vegades els turistes d’aquesta pel·lícula es veuen a través de mòbils, de televisions... Parlem de com ens autorepresentem i de com veiem el món a través del relat de tercers. En aquest sentit, Magaluf és com un lloc màgic, on fins i tot podem parlar de sacrificar algú com si fóssim al temps dels asteques de Mèxic.”Miguel Ángel Blanca subratlla que la pel·lícula ha nascut dels personatges, i no a l’inrevés: “Molts directors i directores tenen una idea o un personatge al cap i troben la persona que pugui representar-la. Jo funciono diferent: conec gent pels carrers, sento una fascinació per ells i a partir d’aquí treballo en quina pel·lícula volen fer, com es vol representar, i fem el guió.”