Cultura

Figueres ret un sentit homenatge a Rafel Ramis

Mestre, polític, activista cultural i social va ser home de confiança de Francesc Macià

Una placa el recordarà

L’Ajuntament de Figueres va inaugurar ahir una placa dedicada al mestre, polític i activista social figuerenc Rafel Ramis. La placa es va posar al carrer Forn Baix, on Ramis tenia l’escola, com un acte de recuperació de la memòria recent de la ciutat a través de les seves persones i la seva trajectòria.

El regidor de Cultura, Alfons Martínez, manifesta que aquest reconeixement és important per a la ciutat i que “cal divulgar i donar valor a la trajectòria d’aquells figuerencs que han contribuït no només a fer una ciutat millor, sinó que també han ajudat molts figuerencs a ser més cultes i més lliures”.

Activista i polític

Rafael Ramis i Romans (Figueres, 1880 - 1936), fou un mestre, periodista, polític i activista cultural català. Com a mestre, fou impulsor d’un model innovador d’escola laica a Figueres. Com a polític, participà en la fundació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), l’any 1911. Com a periodista, fou fundador, primer director i col·laborador del setmanari Empordà Federal (1911). Durant vuit anys va ocupar el càrrec de primer tinent d’alcalde (1912-1915) i regidor de l’Ajuntament de Figueres (1920-1923). L’any 1922, Ramis va ser el primer regidor socialista al consistori figuerenc. Va presidir entitats culturals com ara el Casino Menestral Figuerenc (1916), l’Orfeó Germanor Empordanesa (1917-1920) i la comissió delegada de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1920-1923). També va presidir la Mancomunitat de l’Empordà (1922-1923) i va participar en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), l’any 1923. Exiliat a París durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), es va acabar convertint en un home de confiança de Francesc Macià; un fet que el va dur a participar en l’organització dels fets de Prats de Molló. Durant l’exili mantingué una doble militància: Estat Català i la USC. També, durant el seu exili parisenc, la seva defensa del laïcisme el duria a incorporar-se a la maçoneria.

Va retornar a Catalunya l’any 1930 i es va establir a Barcelona. Funcionari del servei de Cèdules de la Generalitat i professor a l’Escola del Treball. Va fundar i presidir l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1933-1934). Morí a Figueres el 3 de gener del 1936. Va ser perseguit per maçó deu anys després de la seva mort.L’octubre de 2018 la neta de Rafael Ramis va fer donació del fons Rafael Ramis i Romans, que inclou documentació generada i rebuda pel mestre, periodista, polític i activista cultural figuerenc, a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor als 37 anys l’actor francès Gaspard Ulliel

París

Els films d’Isaki Lacuesta i Carla Simón competiran a la Berlinale

barcelona

Hàbits de lectura

barcelona

Els Català, referents de la fotografia

barcelona

Editen una nova guia de la catedral gràfica i divulgativa

Girona

Kebyart, nous residents de l’Ateneu de Banyoles

BANYOLES

Un perfum que contagia

BARCELONA
ART

Àlex Nogué aprofundeix en les arrels

El Museu d’Història de Catalunya aplega totes les mirades fotogràfiques de la nissaga dels Català

Barcelona